Resum sessió
En aquesta sessió ens centrem en l’antiracisme i la interculturalitat crítica. Ho fem convidant a una persona vinculada al territori, o una entitat del barri, ciutat o poble, especialitzades en les temàtiques que estem tractant, per donar a conèixer discriminacions i vulneracions de drets, amb l’objectiu de fer conèixer vulneracions de drets a l’alumnat de primària en el marc d’un sistema mundial desigual.
Idea força
Existeixen opressions visibles i invisibles que generen discriminacions i racisme.
Conceptes clau
Discriminació, desigualtats, vulneracions de drets, etiquetes, estereotips.
Objectius
- Mostrar la realitat a la qual s’enfronten persones migrades a partir de testimonis.
- Promoure l’empatia i la cooperació davant de situacions discriminatòries que pateixen persones migrades.
Dinàmica
PRIMERA PART
1. Introducció
1a. Presentació entitat local (15’)
SEGONA PART
2. Contrastos
2a. Conèixer l’experiència viscuda i els testimonis de l’entitat
(1h 15’)
TERCERA PART
3. Tancament
3a. Espais de debat i diari d’aprenentatge (30’)
Introducció
Presentació entitat local
Per aquesta sessió convidem a una entitat externa que faci una intervenció directa al territori sobre temàtiques d’antiracisme o interculturalitat crítica. Pot ser una persona que estigui vinculada al centre perquè hi treballi en altres espais, una entitat del barri o ciutat, o que específicament treballi les temàtiques que estem tractant. Així doncs, deixem espai a l’entitat perquè presenti la seva història, d’on sorgeix i quina és la seva activitat en l’actualitat. L’alumnat pot formular preguntes a les persones de l’entitat per tal d’aclarir més en què treballen.
A l’apartat d’Annexos d’aquest mòdul, presentem l’exemple de la participació del projecte de Fronteres Invisibles i la Xarxa Antiracista de Tarragona a la campanya COMunitats.
Contrastos
Conèixer l’experiència viscuda i els testimonis de l’entitat
L’entitat explica a través del testimoni en primera persona i de l’experiència viscuda quin és el context i anàlisi actual en relació amb aspectes sobre racisme, etiquetes, estereotips, vulneració de drets, discriminacions, interculturalitat crítica. La proposta és que l’entitat pugui explicar els diferents conceptes i la seva intervenció a través d’algun joc, dinàmica o història de vida.
Tancament
Espais de debat i diari d’aprenentatge
Tanquem la sessió amb un espai de debat o reflexions sobre la situació actual i propera al centre en relació amb el racisme i discriminacions. Podem introduir preguntes i reflexions per veure com opera en concret el biaix racista dins de l’escola, i també en el dia a dia de cadascú a través d’una mirada carregada d’etiquetes i estereotips.
Exemples pràctics
Fronteres invisibles a Barcelona i a l’Hospitalet de Llobregat
Introducció
L’activitat consta de tres parts. En aquesta primera part, es presenta l’entitat i mitjançant una dinàmica s’introdueix el tema breument. La idea és començar a escoltar els conceptes que ens acompanyaran la resta de la dinàmica.
Presentació Fronteres Invisibles
Som Fronteres Invisibles, un projecte educatiu que trenca murs mitjançant el diàleg i la comprensió dels problemes reals que ens envolten. Concretament, ens centrem a treballar les migracions i tot el que se’n desprèn d’aquestes.
Fronteres Invisibles és una proposta educativa que s’articula a partir d’un joc de taula. Aquest és un instrument lúdic pensat per mostrar la realitat de les persones immigrades a l’Estat Espanyol. Com a tal, ha de poder ser jugat i això fa que no es pugui exposar la realitat de la forma més fidel.
Dinàmica introductòria
- El primer que fem és proposar un breu espai de coneixença que ens serveix per trencar el gel inicial i crear un ambient proper que permet tant als participants com als dinamitzadors sentir-se còmodes. Formulen una sèrie de preguntes que res tenen a veure amb el que posteriorment treballarem, i demanem als participants que aixequin el braç per posicionar-se.
Les preguntes són de l’estil: “quants de vosaltres sou fills únics?” Les persones que ho són han d’aixecar el braç i les que no ho són han de mantenir el seu braç en repòs. Habitualment aquestes preguntes segueixen aquest ordre:
- Qüestions relacionades amb els germans.
- Qüestions relacionades amb les mascotes.
- Qüestions relacionades amb les xarxes socials.
- Qüestions relacionades amb el futur laboral dels estudiants i amb els seus somnis.
- Qüestions relacionades amb la informació i l’actualitat.
- Qüestions relatives a l’actualitat que tractin sobre migracions, racisme i discriminació.
Les preguntes, aparentment innocents, ja ens permeten extreure a nosaltres informacions rellevants i amb ells els hi permeten plantejar-se dubtes inicials que podran ser resolts a través de les dinàmiques posteriors.
A continuació, llegim 10 afirmacions i demanem a l’alumnat que es posicioni a favor o en contra del que han escoltat:
- La culpa de la desigualtat mundial es deu a les colonitzacions per part d’Europa durant tota la història.
- Àfrica està perdent tots els seus recursos perquè els altres continents els hi els roben.
- Si al continent africà la gent pogués estudiar, no serien tant pobres.
- No existeix un problema de racisme al nostre país.
- Hi ha d’haver un major control de les migracions
- Els països pobres sempre seran pobres i mai podran canviar la seva situació.
- Si hagués nascut a algun país pobre segur que desitjaria marxar.
- La meva felicitat depèn de la meva riquesa.
- Les dones no emigren.
- Conec alguna persona del meu entorn que ha viscut un procés migratori.
Aquestes afirmacions busquen reforçar el dubte dels participants amb els temes que tractarem a continuació, així com introduir conceptes que seran centrals al llarg de la dinàmica. En aquest moment, privem als participants d’expressar la seva opinió, perquè el nostre principal objectiu ara i aquí és generar el dubte i crear certa incògnita que els engresqui a seguir participant de la nostra proposta.
Contrastos
En aquesta segona part es desenvoluparà el joc de taula fronteres invisibles per parlar del racisme a través d’una eina pedagògica.
Joc Fronteres Invisibles
- Ens separem per grups de 10 persones i comencem una partida amb el joc de taula. Tots els grups van acompanyats d’un dinamitzador que va explicant i complementant el funcionament del joc amb els paral·lelismes de la realitat.
En el joc Fronteres Invisibles, a primària utilitzarem el joc de terra i secundària utilitzarem el joc de taula.
Fronteres Invisibles
Joc de taula
Tancament
Espai de debat i diari d’aprenentatge
El joc pot ser un mitjà que té per objecte entretenir-se i passar el temps. Si no som capaçes de fer alguna cosa amb allò que hem viscut durant la partida, correm el risc d’haver proposat una activitat lúdica i entretinguda, i poc més.
Nosaltres entenem el joc com un instrument que ens permet educar-nos; que ens dota d’una perspectiva que ens permet entendre la realitat. Al cap i a la fi, és un mer mitjà que vol facilitar l’adopció d’una mirada crítica en vers allò que ens envolta.
És important, un cop hem finalitzat les diferents partides, establir un espai de debat que ens possibiliti parlar de tot allò que hem viscut.
- Generem un espai de debat en què demanem a les participants que ens expliquin com s’han sentit, què és el que han vist a mesura que avançava la partida, etcètera.
Nosaltres som partidàries que el debat s’articuli a partir de les seves necessitats, per això ens agrada que siguin elles qui tinguin la primera veu després de la partida. Això sempre genera que l’espai de conversa, s’encari cap a allò que ha generat més dubtes, inquietuds i reflexions a les participants.
El joc, al cap i a la fi, adapta la realitat. No podem mostrar-la idènticament perquè sinó el joc no existiria. Per tant, és imprescindible que després marquem bé què és el que distingeix el joc de la realitat.
- A l’inici del debat en aquest sentit, i després que s’hagin expressat les primeres opinions, fem un repàs general de com han anat les diferents partides. Fem preguntes de l’estil:
- Quants de vosaltres heu guanyat la partida? Habitualment ningú l’ha guanyat (ningú ha aconseguit els 3 objectius).
- Quants de vosaltres ha aconseguit 2 dels 3 objectius? Habitualment pocs ho han aconseguit.
- Quants de vosaltres heu aconseguit 1 dels tres objectius? Normalment, al voltant de la meitat dels grups sí que han pogut aconseguir almenys 1 dels tres objectius. A partir d’aquesta pregunta, els hi plantegem quin dels 3 objectius han aconseguit, si casa, feina o permís.
- Quantes persones heu aconseguit estudiar? És normal que tots ho hagin pogut fer?
- Quants de vosaltres heu rebut etiquetes?
- Quants de vosaltres heu estat aturats per la policia?
- Quants heu anat al CIE?
- Quants heu estat deportats?
I preguntes de l’estil perquè tothom vegi quina ha estat la tendència general de les diferents partides. Això ens serveix per veure que malgrat com hagin anat les diferents partides, tots ens hem trobat amb moltíssimes dificultats i tots hem viscut realment unes partides angoixants.
- Un cop s’ha compartit aquesta primera reflexió, tornem a cedir la paraula a l’alumnat. Amb més informació, normalment hi ha més opinió. Seguim compartint dubtes i reflexions consistents que naturalment generen el debat. A partir d’aquí, nosaltres som simples mediadors que organitzem torns de paraula, aportem informacions i coneixements i ampliem l’òptica a partir de la qual es desplega el debat per tal que contemplin la dimensió d’allò sobre el que parlem.
És important que entenguin que el que hem viscut al joc no és exactament el mateix que passa a la vida real.
I així amb tot el que ha anat sortint al llarg de la partida. Poc a poc, desmuntem rumors, resolem dubtes, destruïm prejudicis i establim un marc crític a partir del qual creiem que és més fàcil construir un món una mica més just.
En cas que el debat en algun moment perdi intensitat, nosaltres introduïm qüestions que l’estimulin novament i que ens permetin seguir en aquesta línia.
Els debats normalment, més enllà dels eixos centrals que nosaltres sempre introduïm i compartim, segueixen el camí marcat per les participants. Creiem que això és interessant i necessari. Així com les partides són independents i es poden desenvolupar autònomament, creiem que els debats també ho poden ser. La veu és durant la darrera hora de la dinàmica pels alumnes. I això conseqüentment implica que durant la darrera hora el combat contra la discriminació és també gràcies als alumnes.
Pregunta pel diari d’aprenentatge:
Què és una etiqueta? Posa algun exemple d’etiquetes que hagis posat o t’hagin posat.