El mateix passa amb el menjar. Abans que el món estigués tan connectat i no hi haguessin hagut tants intercanvis, l’alimentació era molt diferent de la que tenim en el present. El menjar és un clar exemple que ens permet entendre com al llarg de la història hi ha hagut diferents moviments de població i intercanvis. Tanmateix, cal matisar que aquests intercanvis i trobades entre diferents comunitats sovint no han estat basades en relacions sostenibles, sinó al contrari. Moltes vegades s’han basat en relacions d’explotació. Podem parlar de relacions colonials, en què unes comunitats imposen sobre unes altres el que les primeres creuen que és millor i, a part, s’autoproclamen propietàries dels territoris on vivia l’altra comunitat. Així, s’enriqueixen a base de l’explotació de les altres persones i dels territoris. 

Actualment, encara hi ha herència d’aquestes relacions colonials, d’explotació i no sostenibles. La colonització és un procés violent que altera d’una manera fonamental la forma de vida de les persones que són colonitzades. Els aliments han estat una eina de colonització, ja que serveixen com a vehicle per transmetre normes socials i culturals, però també per a violentar-les. 

Per exemple, amb l’arribada dels espanyols, els pobles indígenes de les Amèriques van haver d’incorporar un sistema alimentari radicalment diferent del propi. El llegat d’aquest sistema està molt present en els hàbits alimentaris de les persones que habiten a Llatinoamèrica avui en dia. No obstant això, cal no oblidar que la colonització ha sigut un procés conflictiu en el qual certs grups han negociat espais per si mateixos. Els aliments indígenes continuen estant presents en la dieta actual llatinoamericana, com també els aliments europeus. 

Entendre la història dels aliments i dels hàbits alimentaris en diferents contextos ens pot ajudar a entendre que l’hàbit de menjar és intrínsecament complex. Les decisions que les persones prenen entorn de la seva alimentació estan influïdes i limitades pels valors culturals prevalents, i són una part important de la construcció i preservació de la identitat social. És així com els aliments no representen únicament un acte plaent de menjar, sinó que els aliments tenen història, es transmeten culturalment i són part de la identitat. Alhora que els aliments representen poder. 

Si intentem pensar en la pròpia alimentació diària, observarem com la majoria de menjar que ingerim ha recorregut milers de km i diversos països fins que nosaltres l’arribem a consumir. 

Aquí podem projectar el mapa que mostra d’on venen diferents aliments que consumeixin habitualment.