Resum sessió
En aquest mòdul, incentivem la reflexió sobre com la història dels darrers segles està marcada pel colonialisme europeu i el seu impacte a la resta del món. Aquesta perspectiva històrica ens ajuda a comprendre els sistemes polítics, econòmics i culturals d’avui, així com injustícies i desigualtats que segueixen afectant una gran part de la població mundial.
Conceptes clau
Colonialisme, globalització, desigualtats locals-globals, capitalisme, patriarcat.
Objectius
- Conèixer les causes estructurals que generen desigualtats econòmiques i socials, discriminacions a les persones i vulneracions de drets vers el desenvolupament sostenible.
Dinàmica
PRIMERA PART
1. Activació de coneixements previs
1a. On estem? Recuperem els coneixements treballats fins ara (5-10’)
SEGONA PART
2. Contrastos
2a. Ulleres multifocals: ampliant la mirada (35’)
2b. El biaix de la història a través de mapes mundi. Introducció al colonialisme (25’)
2c. Visualització vídeos (10’)
2d. Presència i herència colonial – Què hi ha darrera del que consumim? (40’)
TERCERA PART
3. Tancament
3a. Diari d’aprenentatge (10’)
Material de l’educadora
Presentacions powerpoint, imatges objectes.
Requisits tècnics
Projector, altaveu.
Activació de coneixements previs
En aquesta primera part, revisarem els coneixements dels mòduls anteriors.
On estem? Recuperem els coneixements treballats fins ara
- Recuperem les idees claus de la darrera sessió i les escrivim al paperògraf/mural.
Contrastos
- Objectius específics
Reflexionar al voltant de com ens situem, mirem i som mirats en aquest món.
Identificar el biaix colonial que existeix a l’hora d’explicar la història i representar el món.
Ulleres multifocals: ampliant la mirada
Per fer aquesta activitat haurem de separar les taules i cadires, i deixar un espai buit al centre de l’aula.
- Demanem a l’alumnat que es col·loqui de peu fent un cercle. Donem diferents consignes i demanem a l’alumnat es posicioni en el lloc del cercle (més a prop del centre o més lluny) que s’adeqüi més a la seva resposta.
Abans de posar-nos en cercle es pot iniciar la dinàmica fent que es moguin per l’espai).
- Que es col·loquin a la dreta les persones que …(a)... i a l’esquerra les persones que …(b)...
Exemples per les consignes:
- (a) estiguin adormits/des, (b) estiguin desperts/es
- (a) vagin vestides amb colors clars, (b) vagin vestides amb colors foscos
- (a) siguin alts/es, (b) siguin baixes
- (a) tinguin el cabell llarg, (b) tinguin el cabell curt
- (a) siguin morenos, (b) no siguin morenos
- (a) Els facin pudor els peus, (b) els facin bona olor els peus
- (a) tinguin la pell fosca, (b) tinguin la pell clara
- (a) estiguin prims, (b) estiguin grassos
- (a) tinguin els peus petits, (b) tinguin els peus grans
- (a) fa pocs anys que estic al centre, (b)fa molts anys que estic al centre
- Cada cop que diem una frase i l’alumnat s’hagi col·locat, recuperem el format de fila per iniciar la següent consigna.
- Quan hem fet totes les consignes, generem un debat a partir de preguntes:
- Què ha passat?
- Com us heu sentit fent la dinàmica?
- Quin criteri heu utilitzat per decidir col·locar-vos en un lloc o un altre de l’aula?
- Creieu que la distribució d’on us heu col·locat hagués estat diferent en unes altres condicions?
QUADRE DE CONEIXEMENTS / REFLEXIÓ
La proposta de la dinàmica és propiciar la reflexió sobre com ens situem, mirem i som mirats en aquest món. És molt important recordar que vivim en un context sociohistòric concret, que es caracteritza sobretot per ser una societat de consum basada en el capitalisme, el binarisme, el patriarcat, el racisme… Tenim una mirada dual de la realitat en què la societat de consum diferencia ràpidament el que és productiu (que és llegit com a exitós), d’allò no productiu (que és llegit com a fracàs).
Sovint acostumem a mirar l’altre amb unes ulleres molt petites i influenciades pel context social en què vivim, i on la comparació juga un paper rellevant a l’hora de situar-nos en el món. Acostumem a pensar-nos i situar-nos en el món en relació amb els models hegemònics socials del context. Per tant, la nostra mirada cap a una mateixa i cap a l’altra també està tacada per la influència d’aquest model. Darrere d’aquests models sovint també s’hi amaguen prejudicis i imatges estereotipades de maneres de ser i estar.
Durant la dinàmica s’han dit afirmacions en relació amb la part física i fenotípica del cos, que al cap i a la fi, és la part més visible de les persones i sovint el primer contacte i filtre que tenim en la relació amb l’altre. És probable que el posicionament que s’hagi decidit tingui una relació directa amb l’entorn concret del grup, i amb els referents i models de l’imaginari col·lectiu que imperen en cada context.
El biaix de la història a través de mapes mundi. Introducció al colonialisme
- Projectem a la pantalla el PowerPoint M2_mapes. Fem grups de 5-6 persones. Acte seguit, mostrem, sense explicar el què representen les imatges, les diapositives del power point.
- Després, demanem que responguin en grup les diferents preguntes que hi ha projectades al power point. Si és necessari es poden tornar a mirar les imatges.
- Què és el que heu vist a les imatges? Què estan intentant representar?
- Quines diferències observeu entre les diferents imatges?
- A què creieu que respon cada una de les imatges?
- Després del video, generem un breu espai de debat a partir de preguntes:
Explicació imatges
Imatge 1: Atles català – https://es.wikipedia.org/wiki/Atlas_Catal%C3%A1n
Imatge 2 i 3: Mapa mundi segons Xina – dibuixat pels jesuïtes a principis del segle XVII (1602 pel missioner Matteo Ricci, juntament a col·laboradors d’origen xinès i Zhong Wentao) https://www.geografiainfinita.com/2017/11/asi-ve-china-el-mapamundi
Imatge 4: 1587 – Mapamundi, fet 95 anys després de l’inici de la Colonització (arribada de C. Colón a Amèrica) https://www.bbc.com/mundo/noticias-42918083
Imatge 5: Projecció Mercator (1569)
Imatge 6: Mapa Peters (1855-1974)
Imatge 7: AuthaGraph – 2016 https://www.labrujulaverde.com/2016/11/authagraph-un-mapa-del-mundo-que-muestra-las-autenticas-proporciones-de-los-continentes
Per acabar, l’educadora pot plantejar les següents preguntes:
- Sabeu el què és el colonialisme?
- Creieu que hi ha alguna relació entre la representació dels mapes i el colonialisme?
REFLEXIÓ
La història dels darrers segles està profundament marcada pel colonialisme europeu i el seu impacte a la resta del món. Sense el projecte colonial no es poden entendre gran part dels sistemes polítics, econòmics i culturals d’avui, i tampoc moltes de les injustícies que segueixen afectant una gran part de la població mundial. La descolonització va començar ja fa temps, però avui encara no ha acabat. Queden moltes preguntes per respondre, molts silencis per trencar, una memòria per recuperar i un dolor antic que no desapareix. Ens queda, també, escoltar les veus que avui ens poden donar els relats imprescindibles per construir un futur veritablement descolonitzat. Com assumim críticament l’herència del colonialisme? Quins són els reptes més importants per a descolonitzar la imaginació política?
Els exemples de mapes que s’han vist són una representació de com l’intent d’explicar la realitat i, en aquest cas, la història i la geopolítica, és parcial, colonial i influenciada per la subjectivitat del context. Sovint la història que s’acostuma a explicar –o en aquest cas la representació de mapes-, respon a una lògica de poder, en que el que s’explica pretén instal·lar-se com la única i bona narrativa valida de la realitat, obviant i menystenint les històries dels col·lectius més silenciats.
En els mapes es poden observar diferents proporcions i perspectives. També s’observa com allò que podem entendre com a “centre” és diferent en cada un dels mapes. Ens podem preguntar aleshores, “què és el centre?, si és que existeix algun centre”. És important conèixer la font del mapa i saber en quin context històric s’ha fet el mapa, qui l’ha fet, amb quina motivació…
Per aprofundir
Utilitzem mapes de diferents èpoques que representin la realitat colonial de diversos territoris i moments.
Cal recordar que aquest passat colonial no s’ha superat i a dia d’avui es manté un neocolonialisme a través d’empreses que extreuen diversos recursos naturals d’antigues colònies (o noves colònies de països en expansió – Xina, per exemple). Les desigualtats nord-sud i l’empobriment d’aquests països generen un empitjorament en les condicions de vida de les persones que habiten aquests territoris, i més particularment de les dones.
Com hem passat del colonialisme al neocolonialisme? Les antigues anomenades colònies ara han passat a dir-se països en vies de desenvolupament. És a dir, després d’haver imposat el sistema capitalista en diverses regions del món, els països desenvolupats creen la necessitat als països del sud (els del sud han de recórrer al nord per processar els materials que ells tenen). S’ha produït un canvi: abans era dominació militar i ara és dominació econòmica. Aquestes actualment continuen sent explotades pels territoris del Nord i encara se’ls expropien tant recursos naturals com mà d’obra barata.
- Generem debat a partir de les següents preguntes:
- En quins llocs del món es parla anglès? I castellà? Per què creieu que passa?
- Sabeu què són les colònies? Quins països tenien colònies? On?
- Actualment segueixen existint colònies?
- Quines repercussions ha deixat en l’actualitat el passat colonial?
- Veieu alguna relació entre els conflictes socioecològics i les antigues colònies?
- Com el colonialisme va afectar a la vida de les persones de les colònies? I a la natura?
- Quines creieu que són les persones més afectades pel colonialisme i el neocolonialisme?
- Veieu alguna relació entre el racisme i el colonialisme?
Visualització vídeos
- Després d’haver reflexionat sobre com mirem el món i haver introduït el colonialisme i les seves conseqüències, visualitzem els següents recursos.
Si los muertos fueran blancos y europeos, el mundo entero temblaría
Cuidar el territori malgrat el desplaçament
- Després de la visualització directament iniciem la següent dinàmica.
Presència i herència colonial – Què hi ha darrera del que consumim?
- Portem diferents objectes i aliments a l’aula i fem grups de 4-5 persones. A cada un dels grups li repartim un dels objectes o aliments (pot ser amb fotografies).
- Telèfon mòbil
- Blat
- Blat de moro
- Pilota de futbol
- Peça de roba Inditex
- Repartim un full a cada grup i es demanem que responguin les següents preguntes:
Preguntes individuals:
- Quin mòbil utilitzo? Saps on i com s’ha fabricat?
- Saps on i com ha estat creat el blat (pa, pasta...) que consumim a diari?
- Saps on i com ha estat creat el blat de moro que consumim?
- Has utilitzat mai una pilota de futbol? Saps on i com ha estat fabricada?
- Saps on i com ha estat fabricada la roba que portes posada?
Preguntes en grup:
- Quantes persones creus que han treballat perquè aquest objecte/aliment arribi a les nostres mans? Com t’imagines la/les persona/es que treballa per poder fer aquest aliment/objecte?
- Quines són les condicions laborals de les persones que han treballat per poder fer aquest objecte/aliment? (Quant cobren?, tenen contracte?...)
- Explica quins són els diferents passos que han hagut de passar perquè aquest objecte/aliment s’hagi creat i hagi arribat a les nostres mans en aquestes condicions.
- Quina distància (km) creus que aquest aliment/objecte ha hagut de recórrer (tenint en compte també les diferents fases de creació) perquè arribi a les nostres mans?
- Quin impacte social, mediambiental i econòmic creus que ha tingut la creació d’aquest objecte/aliment?
- Creus que hi ha algú que s’enriqueix en la venta d’aquest objecte/aliment? Com creus que ho fa?
- Hi ha alguna relació entre l’organització social del passat i l’organització social actual?
- Un cop cada grup ha respost les diferents preguntes, repartim a cada grup una fitxa que explica una possible història (en aquest cas és fictícia però basada en dades reals) de l’objecte o aliment. Amb la fitxa cada grup reflexiona i completa les respostes que havia escrit inicialment.
- Després, ens posem en grup gran i cada grup explica la història de cada un dels objectes i aliments, i es posarà en relació amb l’herència colonial i les relacions neocolonials actuals.
QUADRE DE CONEIXEMENTS / REFLEXIÓ
Ser conscients de què i com consumim, i ser coneixedores de la història que hi ha darrera de les coses que consumim, ens dona molta informació de com funciona i està estructurat el món.
Actualment vivim en un context en que impera la globalització. Tot el món, d’una manera o altra, està connectat. No obstant això, el món en que vivim també es caracteritza per haver-hi moltes desigualtats en relació a l’accés a recursos, basat en unes relacions de poder cap a les persones i cap el medi en que hi ha unes persones que oprimeixen i d’altres que són oprimides, i uns territoris que són explotats en benefici d’unes poques persones.
Es parla de la divisió de Nord i Sud global, aquesta divisió categòrica del món té a veure amb les conseqüències que té i ha tingut la repartició colonial del món. El Nord global fa referència als països colonitzadors en el seu meu moment, i que actualment segueixen explotant territoris del Sud global. Per contra, el Sud global fa referència a aquells països que, tot i ja no està formalment colonitzats, les persones i terres d’aquests territoris són explotats per beneficiar als països del Nord global.
Es teixeixen relacions d’explotació i extractivisme entre els països del Nord i el Sud global. Les conseqüències d’aquestes relacions es reflecteixen amb les condicions de vida de les persones que habiten els diferents territoris. Hi ha una clara desigualtat en l’accés a recursos (aigua, menjar, habitatge, educació, salut, transport…) que també es manifesten en les condicions laborals i de vida.
Cal ser conscients de la història que hi ha darrera del que consumim, perquè moltes vegades les coses que consumim poden estar tacades de sang. Però com que el que impera és la societat de consum no tenim aquesta informació, però això és important informar-nos i ser coherents amb el nostre mode de consum.
Tancament
Diari d’aprenentatge
En aquesta tercera part realitzarem el tancament i l’avaluació del mòdul 2. Podem fer una reflexió a partir de les següents preguntes i recollir-ho al diari d’aprenentatge:
Pregunta pel diari d’aprenentatge:
Quines coses he aprés en relació al colonialisme que abans no sabia?