Resum sessió
Presentem la campanya “COMunitats: relacions sostenibles a l’escola i al món”. Abans d’introduir els conceptes que treballarem a la campanya, iniciem presentant-nos i establim els acords de convivència. A continuació, fem un joc per identificar els criteris que utilitzem a l’hora de relacionar-nos. Després, introduïm la idea de comunitat, i pensem com serien les nostres comunitats ideals. Per últim, reflexionem i valorem la importància de reconèixer-nos com a éssers interdependents i ecodependents, i la possibilitat de pensar en una vida-en-comú; què és allò que necessitem per viure? i, quines són aquelles persones que ho fan possible?
Idea força
Identificar els criteris de com ens relacionem. Reconeixem que som éssers interdependents i ens necessitem les unes a les altres per viure.
Conceptes clau
Interdependència, ecodependència, vida en comú, comunitat.
Objectius
- Reflexionar sobre com ens relacionem i com ens volem relacionar.
- Identificar què necessitem per viure i qui ho fa possible.
- Reconèixer-nos com a éssers interdependents (i ecodependents) per posar al centre el valor de les cures.
Dinàmica
PRIMERA PART
1. Presentació del grup
1a. Dinàmica “Em dic, em sento i ho mostro així” (10’)
1b. Definició dels acords de convivència (10’)
SEGONA PART
2. Contrastos
2a. Activitat sobre l’ideal de comunitat (35’)
2b. OPCIONAL – Models de comunitat (15’)
2c. Presentació del cartell i de la campanya (15’)
2d. Qui et proveeix de cures? (20’)
TERCERA PART
3. Tancament
3a. Agraïments (10’)
Material de l’educadora
Cartell campanya COMunitats, fils de diferents colors i mides (1 x alumne/a), gomets diferents formes i colors, equip de música/altaveu, projector, fulls en blanc DIN-4, colors, cartes konecta (necessitats), 3 fulls DINA3, post-it, paperògraf (x2), cinta adhesiva/celo.
Requisits tècnics
Equip de música.
Presentació del grup
En aquesta primera part, ens presentem, coneixem i establim, entre totes, les línies i acords de convivència.
- Material
Paperògraf, rotulador i cinta adhesiva
- Objectius específics
- Presentar-nos.
- Consensuar els acords que han de regir l’ambient de treball.
- Conscienciar sobre la idea que estem en un espai horitzontal de treball.
- Interioritzar els acords que s’hagin acordat.
- Treballar el respecte tant en el fons com en la forma.
Dinàmica: “Em dic, em sento i ho mostro així”
- Ens col·loquem en cercle, i ens presentem d’una en una. Cada participant diu el seu nom, com se sent i fa un gest que ho acompanyi.
Exemple: “Hola, em dic Pepi, em sento molt desperta” + gest que ho acompanyi
- Acte seguit, cada vegada que una persona es presenta, tot el grup repeteix el que ha fet la persona que s’ha presentat:
Exemple: “Hola, et dius Pepi, et sents molt desperta” + imitem el gest
- Quan tot el grup s’hagi presentat obrim un espai per qui vulgui compartir el per què de l’objecte o l’adjectiu.
Podem acompanyar aquest espai fent preguntes sobre gestos o paraules que s’hagin compartit i li hagin cridat l’atenció.
Definició dels acords de convivència
- Expliquem que l’espai ha d’adaptar-se a les necessitats de totes les persones presents.
- Enganxem un paperògraf a la paret i expliquem a l’alumnat que haurà de decidir les normes que regiran la dinàmica del taller durant totes les sessions.
- En veu alta, l’alumnat va proposant normes i les escrivim al paperògraf.
- Quan considerem suficients els acords escrits, demanem si tothom hi està d’acord i, si s’escau, s’accepten. Si no és així, debatim fins que quedin només les que són consensuades per tothom.
Contrastos
Aquesta segona part es composa per diverses activitats troncals que ens ajuden a pensar al voltant de l’ideal de comunitat.
- Material
Fils, gomets, cartell COMunitats, cartes Konnecta (necessitats).
- Objectius específics
- Reflexionar al voltant de l’ideal de comunitat i el model que nosaltres entenem.
- Introduir el concepte d’interculturalitat crítica.
- Presentar la campanya COMunitats i explicar les seves fases i mòduls.
- Reconèixer-nos com a éssers interdependents.
- Visibilitzar i reflexionar al voltant de les persones que s’encarreguen de les cures al nostre centre.
Activitat sobre l’ideal de comunitat
- Dinàmica “Agrupeu-vos”
- Proposem a l’alumnat a seure fent un cercle i els convidem a participar a la dinàmica.
- Enganxem un gomet aleatori al front, de diferents color i mida, a cada participant, i, de manera silenciosa els demanem que s’aixequin i caminin per l’aula.
Per aquesta dinàmica necessitem 2 o 3 persones que tinguin el rol d’observadores i ajudin a dinamitzar. Hauran d’apuntar en un full tot allò que observin durant la dinàmica.
És important que l’alumnat no vegi quina forma i color té el seu fil. Si es dona la consigna de tancar els ulls cal que donem missatges de tranquil·litat perquè totes les participants se sentin còmodes. Podem posar música de fons.
- Mentre l’alumnat va caminant per la sala, donem les següents consignes:
- No podeu parlar
- Agrupeu-vos!
- Després que l’alumnat s’hagi agrupat, repartim un full DIN-A3 i fils de diferents colors i mides a cada grup que hagi sorgit. Els demanem que representin amb els fils el procés que han seguit per agrupar-se i que ho plasmin en el full.
L’objectiu és plasmar en les composicions les diferents interaccions i agrupacions que s’han creat a través dels fils.
- Demanem a l’alumnat que col·loqui les diferents composicions juntes, i els convidem a que es situin al voltant de les composicions per reflexionar sobre què ha passat. Podem introduir la reflexió plantejant les següents preguntes:
- Quin és el criteri que heu utilitzat per agrupar-vos?
- Com us heu sentit fent la dinàmica?
- Què és el que heu plasmat en la composició?
- Considereu que algun gomet ha tingut més valor que un altre?
- Les persones que heu tingut el rol d’observadores, quines coses heu observat?
- A partir de la següent pregunta, reflexionem sobre el què és una comunitat i com ens imaginem que podria ser una comunitat ideal.
- Quin és l’ideal de model de comunitat?
- Recollim les respostes de l’alumnat en un paperògraf/pissarra.
Normalment, l’alumnat s’agrupa per colors i mides dels gomets, per amistat, etc., la qual cosa haurà implicat comunicació no-verbal i cooperació, i farà que possiblement la persona que no té cap gomet quedi apartada i no s’agrupi. Ara bé, el que seria ideal, però habitualment no succeeix, és que tot el grup classe formi un sol grup. En cas que l’alumnat ja conegui la dinàmica, proposem de realitzar-la igualment i fer la interpretació del que ha passat entre totes les participants.
- Amb les idees recollides sobre l’ideal de comunitat fem un mural conjunt, introduint també el cartell de la campanya, representant el model ideal de comunitat. Utilitzem fils per fer la composició/mural que representi aquest “ideal de comunitat”.
- Pengem, entre totes, aquesta composició/mural a l’aula, que ens acompanyarà al llarg de la primera fase de la campanya, i serà on anirem plasmant els diferents aprenentatges que anem fent al llarg de les sessions.
Podem preguntar a l’alumnat si consideren que formen part d’alguna comunitat, i posem exemples del que podria ser una comunitat: comunitat educativa, comunitat de veïnes, amistats, família, equip de bàsquet…
Introduïm la interculturalitat crítica com a model de comunitat que treballem des de la campanya.
QUADRE DE CONEIXEMENTS
Moltes vegades ens apropem a les persones per tenir algun tret en comú (edat, gènere, vestimenta, etc.) com ha estat també el cas dels fils (no s’havia indicat que els grups haguessin de ser del mateix forma o color, o que el requisit per agrupar-se fos tenir un fil). Ara bé, hi ha vegades que allò comú és compartir un espai (l’aula, el barri, el planeta). Per això presentem aquesta campanya sobre construir junts i juntes, des de la diversitat (com podria ser tenir un fil de colors diferents) de cada persona, poden fer COMunitat establint relacions sostenibles.
Així, com en les agrupacions de la dinàmica, a la vida tenim tendència a agrupar-nos amb aquells que tenim una certa igualtat o factors en comú. Amb aquests actes, ja estem creant discriminacions, exclusions i injustícies que acaben trencant la cultura de pau del món. Per exemple: si es fa una agrupació per gènere els nois ocupen la pista de futbol, no queda espai perquè també les nenes (en el seu conjunt) se sentin còmodes ocupant aquell espai. Si es fa una agrupació per edat i només prenen les decisions les persones adultes, els infants o joves no podran donar la seva opinió. I així amb totes les possibles agrupacions per característiques (color de pell, origen, aparença estètica, religió…).
OPCIONAL
Models de comunitat
- Després d’haver fet la reflexió sobre l’agrupació, l’alumnat ha de fer tres grups i a cada un dels grups els donarem un concepte amb la seva definició.
- Cada grup, en 10 minuts, ha de pensar de quina manera representaria el model de comunitat que li ha tocat.
Podem ajudar a explicar les definicions dels diferents models de comunitat per tal que s’entenguin les diferències.
- Un cop cada grup hagi pensat com representar el model de comunitat que li ha tocat, es presenta davant dels altres grups.
L’objectiu es que el model escollit sigui el de la interculturalitat crítica.
- Un cop cada un dels grups ha exposat el seu model de comunitat, es pregunta a l’alumnat quin és el model de comunitat que els agradaria que hi hagués en el món, però concretament a l’escola, al barri i a la ciutat on viuen.
- Un cop han dit quin és el model de comunitat que els agradaria, s’ajunten en grups de 4 o 5 persones i es recuperen les primeres composicions. Es proposa modificar les composicions inicials per plasmar el model de comunitat que els agradaria, i ho van enganxant amb cel·lo.
- Un cop cada grup hagi creat la seva composició, el grup-classe tindrà 10 minuts per fer una única composició ajuntant les diferents propostes. També poden afegir-hi un títol que expliqui què és la composició final que quedarà.
- Pengem, entre totes, aquesta composició/mural a l’aula, que ens acompanyarà al llarg de la primera fase de la campanya, i serà on anirem plasmant els diferents aprenentatges que anem fent al llarg de les sessions.
QUADRE DE CONEIXEMENTS
Monoculturalisme
És una societat molt homogènia, composta d’una cultura o una cultura molt dominant. Es pretén que totes aquelles cultures que no formen part de la cultura dominant, s’incloguin a la dominant. I sinó, quedaran excloses i se les discriminarà.
El monoculturalisme considera que la pròpia cultura s’ha de protegir de les amenaces i perills que pot comportar la interacció amb altres cultures. Dona lloc a discursos polítics, socials i educatius assimilacionistes. Parteix de la premissa que les persones migrades han d’adoptar la cultura de destí, abandonant la pròpia o deixant-la per l’esfera privada. En la seva formulació més extrema, pretén erradicar la diversitat cultural i religiosa a partir de pràctiques racistes, discriminatòries i xenòfobes. Aquest enfocament estava desacreditat com a model d’inclusió, però amb l’augment de l’extrema dreta, torna a estar present a l’esfera pública.
Multiculturalisme
El multiculturalisme se situa en el pluralisme cultural. Des de la postguerra de la Segona Guerra Mundial, i sobretot a partir dels anys 70, es considera que no és legítim destruir o manipular cultures. El multiculturalisme s’organitza a partir de dos principis bàsics: la igualtat de drets, oportunitats i responsabilitats (principi de ciutadania) i el respecte per les diferències culturals (dret a la diferència). Parteix del reconeixement de la diversitat cultural i entén que la renúncia a la cultura d’origen no pot ser una condició per a la participació en la vida de la societat d’acollida.
Posa l’accent en el respecte a la diversitat cultural, però sempre que no posi en perill els fonaments de la cultura dominant. D’aquí es desprèn el concepte de tolerància de l’altre. S’accepta la diversitat cultural, però moltes vegades des de posicionaments exòtics, folklòrics o com a producte del mercat capitalista. Des de la lògica multicultural és suficient la coexistència, no s’estableixen mec nismes per a la barreja i el diàleg intercultural. Aquest model ha generat dinàmiques de segregació cultural i de desigualtats (culturals, però també econòmiques, d’habitatge, educació, salut, participació comunitària, etc.).
Interculturalitat crítica
Neix com a resposta als diferents models de societat que reprodueixen exclusió i violència. En aquest cas, en comptes d’exagerar la diferència, s’observen les diferències com allò que fa rica la interacció, ja que no hi ha una homogeneïtat. L’objectiu es teixir punts de trobada i unió i generar aliances en la diferència.
Defensa que la diferència cultural és una invenció des d’una mirada eurocèntrica que es creu neutre. El “nord” com la cultura de les cultures, com un lloc neutre. La interculturalitat significa relació equitativa, es suposa un equilibri de poder entre el saber, el ser i el tenir de les diferents cultures. Encara que generalment això no passa i sovint, la interculturalitat és una utopia en les dinàmiques reals de desenvolupament i contacte entre cultures.
Presentació del cartell i de la campanya
- Un cop hem introduït les diverses reflexions, exposem a l’alumnat el cartell de la campanya.
- Expliquem l’organització de la campanya, i el contingut d’aquesta primera fase.
L’objectiu final és acabar generant una creació artística (el format d’aquesta creació s’escollirà en funció del centre) mostrant els diferents continguts treballats en els diferents mòduls, posant èmfasi en la metodologia dels livinglibraries, amb la finalitat de visibilitzar els diferents sabers i tasques més invisibilitzades que fan possible que l’escola funcioni.
Allò que transmet el títol i la imatge ajuda a fer un apropament a la visió sobre interculturalitat crítica i sostenibilitat econòmica i social. Aquests són els dos eixos d’Educació per a la Justícia Global[1] que es reforçaran amb la campanya COMunitats.
- Projectem una imatge que mostra el recorregut dels diferents mòduls que es transmeteix durant la campanya.
- A partir de la imatge de la campanya convidem a fer una interpretació (en format de debat-reflexió) dels elements que es troben.
- Així, mostrem el cartell o la imatge de la campanya, i plantegem preguntes a l’alumnat, tipus:
- Què us suggereix la imatge?
- I els colors? Les formes? La posició de les formes? El contacte o no entre elles?
- Inspira la idea de relacions o connexions?
- Quin missatge ens transmet el títol de la campanya?
QUADRE DE CONEIXEMENTS
Interculturalisme crític
Per tal de presentar la campanya a l’alumnat, mostrem el cartell amb els diversos elements visuals que trobem:
El títol “COMunitats”
El format en majúscules i minúscules del títol fa el contrast entre “comunitats” i “unitats”. El COM en majúscules també convida a preguntar-nos “Com establim relacions sostenibles a l’escola i al món?”
El títol “relacions sostenibles a l’escola i al món”
Defensem els drets humans en l’entorn proper (l’escola, el barri, la població) i a nivell global (el món, tots els éssers) per tal que no hi hagi discriminacions ni desigualtats per cap raó. Treballem la interculturalitat crítica[2].
La imatge de la campanya
La idea que tot està connectat i quan els elements es relacionen entre sí (persones o altres elements) pot haver adaptació i canvi. La imatge pot transmetre moltes més interpretacions, a continuació es mostren algunes i poden sorgir d’altres:
Colors, textures i formes
La barreja dels colors mostra la relació en la diversitat, els colors conviuen i es barregen.
Les formes geomètriques creades evoquen una sensació de xarxa i interrelació, d’una comunitat més àmplia que inclou comunitats més petites a dins, i totes estan interconnectades d’alguna manera. Al món tots els éssers i comunitats estem connectades d’alguna manera pel fet de viure en un mateix espai-temps-territori (el planeta Terra).
Es juga amb el contrast dels nexes d’unió que seria la comunitat (els espais de trobada) i les parts de les línies que no són nexe que representarien la singularitat i subjectivitat de cadascú.
Les diferents mides de les línies i de les formes geomètriques poden representar la diversitat de persones i maneres de ser, i la diversitat de comunitats que conviuen i existeixen.
Posició
La distribució de les línies, i la continuïtat en el paper (no es veu el seu límit) convida a pensar en un nombre infinit de possibles comunitats.
La seva forma i col·locació asimètrica evoca moviment, com en les mateixes comunitats existents.
El fet que el dibuix sembla que continuï pot evocar a la reflexió de la descripció del model actual en què hi ha relacions de poder desiguals i discriminatòries entre països, territoris, comunitats i persones (d’un mateix territori, nord-sud global). Allò que es veu a la imatge i ocupa un espai central és allò que té poder, és reconegut i té veu, forma part de l’hegemonia. Per contra, tot allò que no surt a la imatge i que no veiem – però que és possible que hi sigui- ocupa l’espai de l’invisible, i pot relacionar-se amb aquells sabers, territoris, maneres de ser i amb les persones que no són reconegudes per l’hegemonia, que ocupen els marges i són discriminades per diferents motius.
- Al final de la dinàmica pengem el cartell de la campanya i el deixem penjat a la classe.
Qui et proveeix de cures?
En aquesta dinàmica volem reflexionar sobre la importància de reconèixer-nos com a éssers interdependents i ecodependents per poder sostenir la vida de tots els éssers de forma sostenible, i la possibilitat de pensar en una vida-en-comú, en front a la vida individual regida per la competitivitat, la lògica de mercat (diners) i la diferència.
- Dividim la classe en grups de 5 persones i repartim un bloc de post-it a cada grup.
- Fem la següent pregunta i demanem a l’alumnat que, en silenci, la pensin i escriguin la resposta a un post-it. Utilitzem les cartes de necessitats KONNECTA per inspirar a l’alumnat a identificar quines necessitats tenen, escampem les cartes blaves pel terra, i deixem cartellets blaus buits perquè puguin afegir-hi necessitats.
- Què necessito per viure? (Escriurem 5 necessitats)
Podem donar algunes idees per a facilitar la dinàmica: necessitem menjar, descansar, rentar-nos, rebre afecte, passar-nos-ho bé, relacionar-nos…)
- Acte seguit, fem la següent pregunta i també ho apuntem en un post-it:
- Qui ho fa possible? (Qui ens satisfà, o genera condicions, per què aquestes necessitats que tenim es satisfacin?)
- Quan les integrants del grup han acabat de respondre les dues preguntes, les convidem a compartir el que han escrit amb la resta del grup.
- Demanem a cada grup que esculli 5 necessitats que considerin imprescindibles per viure i sostenir la COMunitat, i quan les tinguin escollides, els demanem que les escriguin en post-it i ho enganxin en el mural dels fils.
- Donem pas a un espai de reflexió.
QUADRE DE CONEIXEMENTS / REFLEXIÓ
Vivim en una societat en què el sistema socioeconòmic predominant és capitalista i patriarcal. Aquest sistema capitalista requereix d’individus en competició, i de sentiments de solitud, incomprensió i enemistat, per tal de sostenir el mercat. Es premia una manera de Ser i Estar en el món, i es discrimina i persegueix tot allò que surt de la norma. Es premia la productivitat, i es menysvalora tot allò que té a veure amb el sosteniment de la vida (les cures que permeten que la vida sigui).
La interdependència és una característica inherent a la humanitat. No som autosuficients malgrat el que el sistema capitalista ens fa creure. No es respecta la vida humana si no es cuida l’entorn natural, que és el que ho possibilita.
Atemptar contra el medi ambient suposa atemptar, al mateix temps, contra l’existència de tota la vida present i futura, és a dir, contra la sostenibilitat de la Vida.
Es fa evident la importància de la comunitat i la vida en comú. L’èmfasi en la interdependència “xoca frontalment amb la lògica neoliberal capitalista hegemònica, que tendeix a fer-nos creure que cada persona és independent, autònoma i pot sostenir-se per si mateixa” (Fem Eco, 2019). La noció de Comunitat prové de Comú-Unitat, i segons la pensadora decolonial[3] Karina Ochoa, la comunitat només es fa possible des del «Nos-altres», ja que és en el diàleg on es fa possible la revelació d’aquests altres, procés en el que ens constituïm comuns[4]. Aquesta és la clau d’un veritable diàleg decolonial.
“Depenem de l’entramat complex, divers i dinàmic de la biosfera per poder sostenir la vida en condicions dignes i satisfer les nostres necessitats materials bàsiques. En definitiva, estem subjectes a la naturalesa, als seus cicles i els seus límits materials, i corporalitzem cadascun dels impactes de la seva destrucció, contaminació i extralimitació.”
Tancament
En aquesta tercera part fem el tancament, l’avaluació i revisió del mòdul, i agraïm la participació de totes.
Agraïments
Per tancar la sessió, ens posem en cercle i cadascú agraeix a algú alguna cosa que l’ajuda a cobrir les seves necessitats.
- “Agraeixo a ... que em dona les condicions per/m’ajuda a ...”
- “Agraeixo a la meva germana que m’aconsella i em recolza quan estic trista”
- “Agraeixo a la meva mare que durant molt temps m’ha cuinat i m’ha donat de menjar”
- “Agraeixo al meu pare que em cuidés quan he estat malalt”
DIARI D’APRENENTATGE
És una eina que podem utilitzar per fer un seguiment de les reflexions i aprenentatges que es van fent durant les diferents sessions. Al final de cada sessió es recull alguna reflexió o es proposa alguna pregunta que tingui relació amb el que s’ha fet durant aquella sessió.
El format del diari és lliure, tot i això, proposem utilitzar un full din A3 i doblegar-lo de tal manera que quedin 8 rectangles diferenciats. A cada sessió s’omplirà un dels rectangles. Els espais en blanc es podran omplir lliurement.
Pregunta pel diari d’aprenentatge:
- Quin és el meu ideal de COMunitat?
- Què necessito per viure?
- Qui ho fa possible?
[1] Podeu trobar els 6 eixos temàtics de l’EpJG a: https://www.lafede.cat/ca/educacio-per-a-la-justicia-global/
[2] El concepte d’interculturalitat crítica s’introdueix en aquest mòdul i s’anirà treballant al llarg de la campanya.
[3] La de(s)colonialitat és una aposta polític-epistèmica per superar l’entramat de sistemes de dominació que envolta i travessa nostres cossos i pràctiques.
[4] Ochoa, K. Monòlegs interculturals o diàlegs descolonials?. Revista d’humanitats Tabula Rasa, n. 38, pp. 213-226, 2021