Resum sessió
En aquesta sessió ens endinsem a experimentar de manera vivencial les relacions sostenibles amb una mateixa i amb les altres companyes. Iniciem generant un ambient agradable i segur per fer un exercici de meditació guiada que ens permet propiciar i valorar l’estima cap a les altres i cap a una mateixa. A continuació, posem en valor les virtuts de les companyes que ens envolten. Acte seguit, observem com ens relacionem amb els límits, propis i els de les altres i, posant atenció en la comunicació verbal i no verbal. Per acabar, tanquem la sessió recollint les sensacions.
Idea força
Tothom té valor, potencial, qualitats i límits. Tothom té valor en la comunitat.
Conceptes clau
Autopercepció, virtuts, consentiment, límits.
Objectius
- Reconèixer virtuts en les altres i pròpies.
- Posar en valor la capacitat de posar límits, i identificar i respectar els límits de les altres.
Dinàmica
PRIMERA PART
1. Activació de coneixements previs
1a. On estem? Recuperem els coneixements treballats fins ara (10’)
1b. Dinàmica introductòria – Em sento bé quan (15’)
SEGONA PART
2. Contrastos
2a. El valor d’una mateixa (30’)
2b. Virtuts (in)visibles (20’)
2c. Consentiment (25’)
TERCERA PART
3. Tancament
3a. Agraïments (10’)
Material de l’educadora
Post-it / cartellets cartolina, bolis / retoladors.
Requisits tècnics
Espai diàfan, equip de música, projector.
Activació de coneixements previs
En aquesta primera part recuperem els coneixements treballats fins el moment, i els completem amb més informació.
On estem? Recuperem els coneixements treballats fins ara
- Demanem a l’alumnat que faci memòria del que vam fer a la última sessió i que expliqui què és el que recorden. Complementem i fem memòria de les coses que no recordin. Posem èmfasi amb el títol de la campanya “COMunitats” i el concepte d’interculturalitat crítica.
- Recollim 3 idees clau del que es va treballar a la darrera sessió, les escrivim en un cartellet i les pengem al mural dels fils.
Recordem que l’objectiu de la primera fase del mòdul és fer una revisió sobre com són les relacions a l’escola, posant el focus en la interculturalitat crítica. Al finall farem una intervenció artística per visibilitzar-ho.
Dinàmica introductòria Em sento bé quan...
- Per fer aquesta dinàmica fem un cercle amb les cadires mirant cap endins.
- Cada participant ha d’iniciar amb la frase “Em fa sentir viva...” (o bé, “Em sento bé quan...”) i explicar què és el que li fa sentir bé; quines activitats, passatemps, persones... li fan estar bé.
- Un cop acabada la primera ronda, introduïm una dinàmica per fer-ho més divertit. Tothom ha d’estar assegut en una cadira fent un cercle. Traiem una cadira i la persona que l’ocupava es posarà al centre de la rotllana, i serà qui començarà amb la mateixa frase que a l’inici (“Em sento bé quan”... /o “em fa sentir viva...”). Un cop hagi acabat la frase, les persones que empatitzin amb aquesta hauran de canviar de lloc (no s’hi val canviar amb els llocs contigus). La persona que es trobava al mig i ha dit la frase també haurà de canviar de lloc i intentar sortit del centre per seure a la rotllana. D’aquesta manera la última persona en seure es quedarà a la cadira del mig i tornarà a començar la dinàmica amb la frase (“Em fa sentir viva...”). Així, successivament.
Contrastos
En aquesta segona part treballem el respecte entre companyes, i fem un exercici de meditació guiada i una dinàmica, per tal de reflexionar al voltant de la necessitat de cures i de vetllar per les altres/la resta. També observem com ens relacionem amb els propis límits, i com observem, escoltem i respectem els límits de les altres persones a través de la comunicació verbal i no verbal.
El valor d’una mateixa
Abans de tot, comuniquem a l’alumnat que farem una dinàmica amb música en què ens mourem per l’espai, demanant que no facin molt soroll per respecte a les companyes de les altres classes que estan fent classe.
- Demanem a l’alumnat que retiri les cadires i taules, amb la finalitat que quedi un espai ample a l’aula on poder-nos moure.
- Acte seguit, posem música.
No cal posar totes les cançons, podem escollir-ne algunes.
- PART 1
Cançó animada
- Anem donant a l’alumnat diferents consignes mentre es mouen per l’espai. La primera consigna és que caminin per l’aula. Convidem a l’alumnat a caminar més ràpid de forma progressiva. A moure els braços, les cames, el cap. Fins i tot a córrer. Podem animar perquè vagin movent tot el cos, ocupant els espais buits de l’aula. Nosaltres també podem participar d’aquest moviment per incentivar que es moguin.
- Podem donar consignes de coses a fer:
- Ajuntar l’esquena amb una altra persona, ajupir-se i aixecar-se sense separar l’esquena.
- Tocar-se espatlla amb espatlla amb tres persones diferents.
- Podem proposar un joc: Tocar amb la mà el peu de les nostres companyes, i evitar que ens toquin el nostre. Si ens toquen el peu, ens hem de quedar 5 segons congelades, i després podem continuar.
- PART 2
Cançons més tranquil·les de trànsit
Cançons per acompanyar la visualització
- A poc a poc, convidem a baixar les revolucions, a agafar un ritme més tranquil, i caminar per l’espai. Mentre van caminant els anem fent les següents preguntes i consignes:
- Com està el cos? …. Està activat?... Està tranquil? …. En cas que tingueu ganes de moure alguna part del cos i no heu pogut, feu-ho ara. Si voleu badallar, deixar anar algun so…
- Poc a poc, seguim respirant i anem posant consciència en la respiració. Anem notant com entra i com surt l’aire... Com s’infla i es desinfla la panxa. Agafem aire…. I poc a poc deixem anar l’aire…. I anem caminant… Tornem a posar atenció en com està el cos.
- Seguim caminant per l’aula. Quan considerem que hi ha un ambient tranquil i respectuós, demanem a l’alumnat que busquin un lloc de l’aula que els agradi i s’hi sentin a gust. Demanem que un cop trobat aquest lloc, s’hi asseguin.
Si l’alumnat se sent còmode i els ve de gust, poden tancar els ulls.
- Quan observem que tothom ja ha trobat un lloc on seure, iniciem la següent meditació guiada. Mentrestant, de fons, la música seguirà sonant. Música tranquil·la i més fluixa.
És recomanable que la lectura de la meditació guiada sigui amb una veu suau i tranquil·la, amb pauses entremig.
També és important que la persona que estigui guiant la meditació observi com està el grup per si cal modificar i/o adaptar alguna cosa.
Meditació guiada
El valor d’una mateixa
Recorda moments en els que vas estar amb algú que t’estima de debò, o aquell moment en el que et senties bé.
Deixa’t impregnar per la sensació de benestar, de confiança, de cura.
Enfoca’t en la sensació de ser estimat o estimada per algú. Un bon amic, una bona amiga, un familiar, la teva parella, la teva germana o el teu germà. Un company o companya de classe.
Intenta recordar, encara que no ho recordis exactament, una paraula cap a tu, un bon consell que et van donar. Una abraçada, una mirada còmplice.
Impregna’t d’aquesta sensació.
Ara, recorda a algú per qui sentis estima de manera natural. Pot ser un/a infant. O un familiar. O un amic o amiga.
Visualitza la seva imatge, la seva veu. Observa-la fent coses. I veient que en cada una de les seves accions hi ha la voluntat de sentir-se bé. I per evitar allò que no el fa sentir bé.
Desitja que en el que sigui que faci aquesta persona, pugui encertar, pugui efectivament trobar calma i tranquil·litat, i no patir.
Ara amplia aquesta mateixa estima i amabilitat, cap a tu mateix o mateixa. Adona’t del teu propi patiment. De les teves preocupacions. De les coses que t’inquieten ara mateix. No t’hi endinsis massa, simplement testimonia-ho. Sigues conscient. I amplia la preocupació i els bons sentiments cap a tu mateix/a.
Desitja’t sentir-te bé i tenir a prop allò que et fa sentir bé. I que, et puguis alliberar d’allò que et genera malestar.
Nota com aquesta estima s’instal·la en alguns racons interns on potser tens dolor, i nota com aquest desig d’amabilitat i afecte, arriba a totes les parts del teu cos, com una pluja suau.
Si no et resulta massa estrany, pots posar la teva mà sobre la galta o el cor, amb tendresa. Com si estiguessis cuidant d’algú que es troba malament o que està ferit. I en tot cas pensa, que tu també vols estar bé, i en cas que pateixis vols que passi el dolor d’aquest moment que estàs vivint.
És especialment important que t’obris a la sensació que estàs rebent amor, amabilitat i afecte. Deixa que s’apropi a tu la sensació de ser cuidat, acariciat. De ser estimat/da.
I si et distreus en qualsevol altre pensament, torna tranquil·lament, a la sensació de ser estimat per algú. Deixa’t impregnar per aquesta sensació. I permet que tu mateix/a generis pensaments d’amabilitat i afecte cap a tu.
Aprofita aquesta sensació per evocar-la cap a tots els éssers i per donar-te coratge o ànims per ser capaç, d’estimar, sentir estima, amabilitat i afecte cap a cada persona amb qui et creuis i interactuïs en el dia d’avui.
- Des d’aquest estat, convidem a l’alumnat a fer-se un automassatge per la cara, les mans, els braços, o aquelles parts del cos que vulguin massatgejar-se. I a que posin atenció a la importància de cuidar-se a elles mateixes.
- Fem grups de 4 persones, i fem la dinàmica de la dutxa:
- Una persona es posa al mig, i les altres 3 persones al seu voltant. La consigna és simular una dutxa, per tant, les persones que estan al voltant tocaran suaument el cap de la persona que esta al centre com si fossin gotes d’aigua, i així per diferents parts del cos. Convidem a l’alumnat a viure-ho com un regal que es donen.
És important recordar el consentiment, el respecte i la cura cap a la persona a qui s’està fent la dutxa
- Poc a poc anem tancant la dinàmica. Si ho considerem pertinent, podem fer una roda (en grup gran o petits) en què cadascú pugui compartir breument com ha estat l’experiència.
Virtuts (in)visibles
- Convidem a l’alumnat a tornar a caminar tranquil·lament per la sala, en silenci, posant atenció en la respiració.
- A mesura que comencin a caminar, comencem a dir el següent:
- Adoneu-vos que no esteu soles. Podeu veure els vostres companys i companyes que també estan ara en aquesta aula, compartint aquest espai i aquest temps. Us convido a que aneu caminant i aneu mirant a les persones amb qui us aneu creuant, i vull que penseu que les persones que teniu al vostre voltant també tenen valor i potencial, com vosaltres.
- Posem la cançó “Rumba azul” de Caetano Veloso.
- Convidem a l’alumnat a que continuï caminant per la sala, ocupant tots aquells espais que van quedant buits.
- Donem la consigna que cada cop que la cançó digui “chiki chiki” haurem de fer pessigolles a l’esquena d’algun company o companya.
- Mentre la cançó estigui sonant, anem enganxant a l’esquena de cada alumne una cartolina en blanc, i deixem bolígrafs i retoladors a disposició del grup. Quan la cançó s’acabi, comuniquem a l’alumnat que tenen retoladors i bolígrafs a l’aula perquè els utilitzin.
- PART 1
- Demanem a l’alumnat que escriguin al cartell de 4 companyes una virtud que els agradi o que vulguin destacar d’aquella persona.
- Diem a l’alumnat que en total, cada persona ha de tenir 4 virtuts escrites a l’esquena, i que per tant, si veiem que una persona ja té quatre virtuts en el seu cartell, haurem de buscar una altra persona que encara no les tingui i escriure-les allà. Convidem a l’alumnat a ser originals, que vegin aquelles coses bones de les altres persones que a vegades no són tan evidents.
Aquesta part de la dinàmica es fa en silenci, i no es faran comentaris del que s’escrigui o es vegi escrit.
- PART 2
- Un cop tothom ha escrit a l’esquena de tres persones i, per tant, també tingui escrites quatre virtuts a la seva esquena, demanem a l’alumnat que, tranquil·lament, agafin la cartolina que tenen a la seva esquena i llegeixin el que li han escrit. Després els demanem que escriguin una virtut o alguna cosa que els agradi de la seva pròpia manera de ser/personalitat.
- Després fem grups de 5 persones, o, si al grup li va millor, ho podem fer amb el grup gran, i comencem un espai de reflexió a partir de les següents preguntes:
- Com m’he sentit amb aquestes dues dinàmiques?
- M’ha sigut fàcil identificar virtuts de les altres persones?
- Com m’he sentit quan he vist les virtuts que m’havien escrit?
- M’ha sigut fàcil identificar virtuts pròpies? Com m’he sentit en escriure-les?
És molt important reconèixer el valor i potencial d’una mateixa, ja que totes les persones tenim coses bones per compartir amb les altres. També és molt important poder alegrar-nos de les virtuts de les persones que ens envolten.
És important desitjar estar bé, felices i sense patir. I poder tenir aquests desitjos per les persones que ens envolten, i extrapolat a totes les persones. És probable que sovint ens costi veure les virtuts de les altres persones, o que ens sigui difícil reconèixer les pròpies virtuts.
Vivim en un món productivista, que es basa en la competència i la comparació entre les unes i les altres. Constantment estem exposades a imatges de persones molt felices, molt guapes i, d’alguna manera, molt normatives. Se’ns crea una imatge en l’imaginari que no encaixa amb la realitat. Aspirem a aquest ideal que no existeix, i sembla que mai som suficient. D’altra banda, sovint, veiem les persones que ens envolten com enemigues o competència, i a vegades ens és difícil poder veure les virtuts que té cada una d’elles.
Què hi ha més revolucionari que poder reconèixer les pròpies virtuts i les de les altres, i potenciar-les? Perquè estiguin enfocades a beneficiar a la resta d’éssers.
Consentiment
- Separem la classe per parelles. En cas que no siguin parells, també podem participar. Després demanem que cada integrant de cada parella es numeri amb “1” o “2”.
- Els “1” es col·loquen en fila a un costat de la classe. I a l’altra banda, es col·loquen en fila els “2” de la parella. Fem que cada parella quedi encarada una davant de l’altra a cada costat de la classe.
Per fer la dinàmica, hi haurà dos rols que s’aniran intercanviant, fent que al final tant els “1” com els “2” hagin fet els dos rols.
- Comencen els “1” tenint el rol de la persona que ha de posar el límit. Els números “2” tenen el rol de la persona que es vol apropar.
- Els “1” es queden quiets, i els “2” es van apropant a poc a poc cap a la seva parella número “1”.
- Fem tres rondes, i els “1” (persona que posa límit) hauran de comunicar en quin moment no volen que l’altra persona (“2”) s’apropi més.
La dinàmica funciona millor si es fa en silenci.
- Ronda 1: Es posa el límit amb la mirada.
- Ronda 2: Es posa el límit amb la mirada i el cos
- Ronda 3: Es posa el límit amb la mirada, el cos i la veu.
- Indiquem en quin moment canviem de ronda. Quan el personatge “1” hagi fet les tres rondes, els “1” i els “2” canvien el rol i tornem a repetir les tres rondes.
- Un cop fetes les les sis rondes, demanem a les parelles que s’ajuntin per compartir com s’han sentit durant l’experiència, a partir de les següents preguntes:
- Que es col·loquin a la dreta les persones que …(a)... i a l’esquerra les persones que …(b)...
- M’he sentit escoltada i respectada (s’ha respectat el límit que he posat)? En cas que no, com m’he sentit quan no s’ha respectat?
- He tingut alguna dificultat a l’hora de posar el límit? En cas que sí, quina/es?
- Com m’he sentit quan he posat el límit?
- Quan he fet de personatge que s’apropa...
- He sabut identificar quan l’altre persona posava el límit? Què és el que he observat?
- He respectat el límit de l’altra persona? Què he fet quan l’altra persona ha posat el límit?
- Com m’he sentit quan l’altra persona ha posat el límit?
- Amb quin personatge m’he sentit més còmode?
Podem escriure les preguntes a la pissarra perquè l’alumnat pugui llegir-les i anar al seu ritme.
- Després d’haver compartit les reflexions amb la parella, projectem el següent vídeo sobre consentiment:
- Després d’haver fet la dinàmica i haver visualitzat el vídeo, proposem fer una reflexió en grup gran en relació a la importància del consentiment. Podem usar les següents preguntes per dinamitzar la reflexió:
- Quina és la idea principal del vídeo?
- Quines eines podem utilitzar per saber que l’altra persona/es ens dona/en o no consentiment?
El vídeo es refereix sobretot al consentiment en relació a la sexualitat, la idea és poder parlar de la importància del consentiment en els diferents àmbits de la vida i amb totes les relacions que establim.
En el moment que ens vinculem amb altres persones –amb les amigues, professores, familiars, parelles, etc.- és molt important que puguem escoltar i observar com està l’altra persona, i assegurar-nos que quan els proposem alguna cosa no estiguem coaccionant i/o forçant a ningú.
D’altra banda, conèixer els propis límits i aprendre’ls a comunicar també és important perquè les persones del nostre voltant puguin respectar-nos.
Cal reflexionar sobre com ens relacionem, com ens comuniquem, com anomenem i mirem a les altres. Observar les eines que tenim per saber i comunicar què volem i què no volem.
Tancament
En aquesta tercera part farem el tancament, l’avaluació i revisió del mòdul, mitjançant una dinàmica.
Agraïments
- Per finalitzar la sessió, fem un cercle i dipositem al centre del cercle diferents cartes de dixit.
- Demanem a l’alumnat que esculli la carta que representi més com està en aquest moment, després d’haver fet les diferents dinàmiques de la sessió.
- Fem una ronda en què cada persona ha d’explicar com està a partir de la carta que ha escollit, i dir què s’emporta de la sessió.
Pregunta pel diari d’aprenentatge:
Virtuts que m’han dit. Virtuts pròpies.
Què m’ha agradat/què m’enduc de la sessió?