Professorat
Formació inicial
Resum sessió
Proposem una sessió introductòria al professorat dels centres participants de la campanya COMunitats: relacions sostenibles es a l’escola i al món. A través d’eines educatives que es poden treballar amb l’alumnat, com el debat en moviment i el Teatre de les Oprimides reflexionem sobre els elements clau per crear relacions sostenibles en els centres educatius des d’una perspectiva d’interculturalitat crítica.
Conceptes clau
Interculturalitat crítica, interdependència, relacions de poder.
Objectius
- Reconèixer virtuts alienes i pròpies.
- Posar en valor la capacitat de posar límits, i identificar i respectar els límits de les altres.
Requisits tècnics
Equip de música.
Dinàmica
- Presentació campanya i estructura (10-15’)
- Ulleres multifocals – Com establim vincles? (30’)
- Poder – Com són les relacions que teixim? (35-40’)
- Tancament – Com estem? (10-15’)
Presentació campanya
- Presentem la campanya “COMunitats: relacions sostenibles a l’escola i al món” i ensenyem el cartell. Introduïm els conceptes interculturalitat crítica, interdependència i sostenibilitat de les cures per exposar les temàtiques que es tractaran al llarg de la campanya.
- Expliquem l’estructura de les sessions, i les diferents metodologies educatives que utilitzem per dur a terme la nostra intervenció.
Tota la informació està a la presentació de la guia o al marc conceptual.
Ulleres multifocals
- Demanem al professorat que es col·loqui al centre de l’aula fent una fila mirant cap endavant. Donem diferents consignes i demanem que es posicionin a la dreta o esquerra en funció del que s’adeqüi més a la seva resposta.
Per fer aquesta activitat haurem de separar les taules i cadires, i deixar un espai buit al centre de l’aula.
- Que es col·loquin a la dreta les persones que …(a)... i a l’esquerra les persones que …(b)...
Exemples per les consignes:
- (a) vagin vestides amb colors clars, (b) vagin vestides amb colors foscos
- (a) tinguin el cabell llarg, (b) tinguin el cabell curt
- (a) siguin altes, (b) siguin baixes
- (a) siguin morenes, (b) no siguin morenes
- (a) Els facin pudor els peus, (b) els facin bona olor els peus
- (a) fa pocs anys que estan al centre, (b) fa molts anys que estan al centre
- He treballat amb persones d’altres orígens i procedències. (a) sí, (b) no
- He treballat amb professorat i mestres d’altres orígens i procedències. (a) sí, (b) no
- Cada cop que diem una frase i el professorat s’hagi col·locat, recuperem el format fila per iniciar la següent consigna.
- Quan hem fet totes les consignes, generem un debat a partir de preguntes:
- Què ha passat?
- Com us heu sentit fent la dinàmica?
- Quin criteri heu utilitzat per decidir col·locar-vos en un lloc o un altre de l’aula?
- Creieu que la distribució d’on us heu col·locat hagués estat diferent en unes altres condicions?
La proposta de la dinàmica és propiciar la reflexió sobre com ens situem, mirem i som mirats en aquest món.
És molt important recordar que vivim en un context sociohistòric concret, que es caracteritza sobretot per ser una societat de consum basada en el capitalisme, el binarisme, el patriarcat, el racisme… Tenim una mirada dual de la realitat en què la societat de consum distingeix ràpidament el que és productiu (que és llegit com a exitós), d’allò no productiu (que és llegit com a fracàs).
Sovint acostumem a mirar l’altre amb unes ulleres molt petites i influenciades pel context social en què vivim, i on la comparació juga un paper rellevant a l’hora de situar-nos en el món. Acostumem a pensar-nos i situar-nos en el món en relació als models hegemònics socials del context. Per tant, la nostra mirada cap a una mateixa i cap a l’altra també està tacada per la influència d’aquest model. Darrere d’aquests models sovint també s’hi amaguen prejudicis i imatges estereotipades de maneres de ser i estar.
Durant la dinàmica s’han dit afirmacions en relació a la part física i fenotípica del cos, que al cap i a la fi, és la part més visible de les persones i sovint el primer contacte i filtre que tenim en la relació amb l’altra. És probable que el posicionament que s’hagi decidit tindrà una relació directe amb l’entorn concret del grup, i amb els referents i models de l’imaginari col·lectiu que imperen en el context concret.
Com son les relacions que teixim?
- Ens disposem de peu escampades per l’aula. Demanem que facin parelles, i expliquem que farem una activitat en què hauran d’estar en silenci.
- Repartim els rols; una persona de la parella haurà de guiar amb la mà a l’altra persona (persona 1- posarà la mà, persona 2- haurà de seguir la mà amb el cap acompanyant-ho del moviment que calgui amb tot el cos).
- Posem la música i la persona 1 guia a la persona 2. Passada una estona, demanem que canviïn els rols.
- Després, demanem que facin trios. I fem la mateixa dinàmica, fent que cada una d’elles passi per cada un dels rols.
- Demanem que s’ajuntin en grups de 5, i que facin una cadena. La persona 1 guia a la persona 2. La persona 2 segueix a la persona 1 i guia a la persona 3. La persona 3 segueix a la persona 2 i guia a la persona 4. I així successivament. L’última persona només segueix i no guia a ningú. Anem demanant que es canviïn de rols, fent que la persona 1 passi a la cua de la cadena.
- Per últim, demanem que s’ajuntin totes les participants. Una persona amb les dues mans guia a dues persones, aquestes dues persones amb les dues mans guien a dos persones més cada una, i així successivament. Simulant una forma de piràmide.
- Un cop totes les persones hagin passat per tots els rols demanem que ens ajuntem en cercle per generar un espai de debat.
Preguntes de debat:
- Com us heu sentit en la primera part de la dinàmica (parelles)? I en la segona (trios)? I en la tercera (cadena)?
- Quines diferències heu pogut observar en els tres casos?
- Com creieu que ha operat el poder en cada un dels casos?
- Podríeu posar exemples d’expressions del poder o relacions de poder del vostre entorn o de la societat en que ens trobem?
- Creieu que teniu i/o exerciu poder?
- Creieu que el poder que exerceixen altres persones us afecta d’alguna manera?
Aquesta dinàmica serveix per introduir i reflexionar sobre el poder. Es tracta de veure com com opera i com ens afecta l’ús del poder en els nostres entorns propers (escola, família, amistats…) i a escala local i global.
El poder és quelcom que és present tota l’estona. Tanmateix l’ús i manifestació d’aquest varia en funció del context. La paraula “poder” s’utilitza sovint en diferents àmbits de la societat i moltes vegades té diferents significats. Prové del verb llatí potere, l’origen del qual es troba en l’expressió pote est (“pot ser” o “és possible”), d’on ve el verb poder que nosaltres utilitzem. És a dir, es podria dir que poder vol dir “ser capaç d’alguna cosa”. Així, “poder” és la capacitat d’alguna cosa o d’algú de fer possible quelcom.
Cal discernir entre el poder colonial i colonitzat, que té a veure amb una expressió del poder jeràrquica i asimètrica, i en un foment de discriminacions en que les parts que exerceixen el poder en surten beneficiades a costa de la situació d’opressió de l’altra part. Es tracta d’un poder autoritari i abusiu.
D’altra banda, pot haver un poder ben enfocat i utilitzat. Pot haver jerarquia, però que el poder estigui ben portat, i l’objectiu sigui beneficiar els altres i, per tant, s’estiguin tenint en compte tots els impactes de l’ús del poder i s’assumeixin responsabilitat dels actes.
Tanmateix, la manifestació del poder no sempre s’expressa de la mateixa manera. Hi ha persones o rols que per diferents raons tenen més influència de poder, en aquest cas és molt important poder identificar com opera i on opera el poder, i que les diferents parts prenguin responsabilitat a l’hora d’exercir poder. En funció del context el poder agafarà una forma o una altra. Que la manifestació del poder sigui jeràrquica no és quelcom dolent de per se, com tampoc és bo de per se que la presentació del poder sigui horitzontal. Dependrà del context.
La capacitat d’agència és també una manifestació del poder. Totes tenim agència per decidir i canviar les coses que no ens semblen bé. Un exemple són les lluites i moviments socials, en que diferents persones s’organitzen i creen col·lectius per transformar aquelles coses que no funcionen. Així doncs, el poder també es pot entendre com una eina possibilitadora però que cal fer-ne un bon ús. Quina és la motivació que es té a l’hora d’utilitzar el poder que té una persona? És per beneficiar a les altres persones o és per treure’n profit propi?
A escala global la manifestació del poder generalment opera basant-se en relacions de dominació i explotació (de persones i territoris), on s’abusa de la influència de poder que es té. Aquest abús de poder té unes influències a escala global i local que perpetua desigualtats estructurals, en què es blinden uns privilegis d’uns territoris i persones, i es rebutja i discrimina allò que pot presentar una amenaça pel manteniment d’aquests privilegis i aquest statu quo.
Tancament – Com estem?
- Utilitzem les cartes “Cuidar es otra historia”[1] per tancar la sessió. Escampem les cartes pel terra i convidem al professorat a que les observi.
- Els demanem que escullin aquella carta que representa millor com estan en aquell moment.
- Tanquem l’espai deixant una estona per si alguna persona vol compartir i explicar el per què de la carta que ha escollit.