Resum sessió
En aquest mòdul, incentivem la reflexió sobre com la història dels darrers segles està marcada pel colonialisme europeu i el seu impacte a la resta del món. Aquesta perspectiva històrica ens ajuda a comprendre els sistemes polítics, econòmics i culturals d’avui, així com injustícies i desigualtats que segueixen afectant una gran part de la població mundial.
Idea força
Les desigualtats actuals tenen arrels històriques.
Conceptes clau
Perspectiva històrica, desigualtats locals-globals, orígens de discriminacions.
Objectius
- Conèixer les causes estructurals que generen desigualtats econòmiques i socials, discriminacions a les persones i vulneracions de drets vers el desenvolupament sostenible.
Dinàmica
PRIMERA PART
1. Activació de coneixements previs
1a. On estem? Recuperem els coneixements treballats fins ara (5-10’)
1b. Dinàmica introductòria – Saludem amb atenció? (15’)
SEGONA PART
2. Contrastos
2a. Ulleres multifocals: ampliant la mirada (35’)
2b. Presència i herència colonial – Què tenen en comú una pilota, una taronja i el planeta Terra? (40’)
TERCERA PART
3. Tancament
3a. Diari d’aprenentatge (20’)
Material de l’educadora
Imatge pilota (x3), imatge taronja (x3), fulls DINA3 (x6), retoladors/colors, imatge mapa aliments (PPT), targetes conseqüències (x13), Imatge en gran de: taronja, pilota i planeta terra, fils color A (3x grup taronges), fils color B (3x grup pilota).
Requisits tècnics
Projector, altaveu, accés a internet.
Activació de coneixements previs
En aquesta primera part, ens presentem, coneixem i establim, entre totes, les línies i acords de convivència.
- Objectius específics
- Revisar els coneixements dels mòduls anteriors.
- Mostrar la importància de la responsabilitat col·lectiva.
On estem? Recuperem els coneixements treballats fins ara
- Recuperem les idees claus de la darrera sessió i les escrivim al paperògraf/mural.
Dinàmica introductòria – Saludem amb atenció?
- Demanem a l’alumnat que camini per la classe.
- A mesura que anem caminant per la classe i ens trobem algú, ens hem de saludar dient el nostre nom mentre ens estrenyem la mà.
Exemple:
Persona A: “Hola, em dic Marc”.
Persona B: “Hola, em dic Marta”.
- Un cop ens hem saludat, ens intercanviem el nom (la persona A ara es dirà Marta i la persona B ara es dirà Marc) i anem a buscar una altra persona per saludar amb aquest nou nom i també ens l’intercanviem.
L’objectiu del joc és recuperar el propi nom i vetllar perquè tothom el recuperi.
- Quan acabem, podem fer una breu reflexió per veure què ha passat mentre jugàvem.
- Què ha passat mentre jugàvem? Tothom ha pogut recuperar el seu nom? Per què?
- Com us heu sentit quan teníeu el nom d’una altra persona?
- Creieu que hi ha guanyadores i perdedores?
- He anat a buscar el meu nom? He estat atenta quan rebia el nom i el passava?
Sovint estem més atentes d’aconseguir el propi nom que del que està passant en el moment. En aquest joc s’evidencia quin impacte pot tenir la falta d’atenció d’una persona. Si a una persona li passen un nom, i aquesta li passa a una altra persona un nom diferent del que havia rebut (per confusió, no recordar-se’n) fa que aquell nom que havia rebut desaparegui del joc i, per tant, que la persona que es diu d’aquella manera no pugui recuperar el seu nom (que és l’objectiu del joc). D’altra banda, si alguna persona recupera el seu nom és gràcies al grup que l’ha mantingut.
Responsabilitat col·lectiva per aconseguir que tothom recuperi el seu nom. És una manera de veure que som éssers interdependents, que ens necessitem les unes a les altres, i que aquelles coses que fem, per petites que siguin, tenen un impacte en altres persones.
Contrastos
- Objectius específics
- Reflexionar al voltant de com ens situem, mirem i som mirats en aquest món.
- Conèixer conseqüències socials i mediambientals que ha causat i continua causant el sistema actual, i la crisis global en què desencadena.
- Observar que l’organització social actual i les seves conseqüències socials i mediambientals tenen arrels històriques.
Ulleres multifocals: ampliant la mirada
Per fer aquesta activitat haurem de separar les taules i cadires, i deixar un espai buit al centre de l’aula.
- PART 1
- Demanem a l’alumnat que es col·loqui al centre fent una fila mirant cap endavant. Donem diferents consignes i demanem a l’alumnat que es posicioni a la dreta o esquerra en funció del que s’adeqüi més a la seva resposta.
- Que es col·loquin a la dreta les persones que …(a)... i a l’esquerra les persones que …(b)...
Exemples per les consignes:
- (a) estiguin adormits/des, (b) estiguin desperts/es
- (a) vagin vestides amb colors clars, (b) vagin vestides amb colors foscos
- (a) siguin alts/es, (b) siguin baixes
- (a) tinguin el cabell llarg, (b) tinguin el cabell curt
- (a) siguin morenos, (b) no siguin morenos
- (a) Els facin pudor els peus, (b) els facin bona olor els peus
- (a) tinguin la pell fosca, (b) tinguin la pell clara
- (a) estiguin prims, (b) estiguin grassos
- (a) tinguin els peus petits, (b) tinguin els peus grans
- (a) fa pocs anys que estic al centre, (b)fa molts anys que estic al centre
- Cada cop que diem una frase i l’alumnat s’hagi col·locat, recuperem el format de fila per iniciar la següent consigna.
- Quan hem fet totes les consignes, generem un debat a partir de preguntes:
- Què ha passat?
- Com us heu sentit fent la dinàmica?
- Quin criteri heu utilitzat per decidir col·locar-vos en un lloc o un altre de l’aula?
- Creieu que la distribució d’on us heu col·locat hagués estat diferent en unes altres condicions?
QUADRE DE CONEIXEMENTS / REFLEXIÓ
La proposta de la dinàmica és propiciar la reflexió sobre com ens situem, mirem i som mirats en aquest món. És molt important recordar que vivim en un context sociohistòric concret, que es caracteritza sobretot per ser una societat de consum basada en el capitalisme, el binarisme, el patriarcat, el racisme… Tenim una mirada dual de la realitat en què la societat de consum diferencia ràpidament el que és productiu (que és llegit com a exitós), d’allò no productiu (que és llegit com a fracàs).
Sovint acostumem a mirar l’altre amb unes ulleres molt petites i influenciades pel context social en què vivim, i on la comparació juga un paper rellevant a l’hora de situar-nos en el món. Acostumem a pensar-nos i situar-nos en el món en relació amb els models hegemònics socials del context. Per tant, la nostra mirada cap a una mateixa i cap a l’altra també està tacada per la influència d’aquest model. Darrere d’aquests models sovint també s’hi amaguen prejudicis i imatges estereotipades de maneres de ser i estar.
Durant la dinàmica s’han dit afirmacions en relació amb la part física i fenotípica del cos, que al cap i a la fi, és la part més visible de les persones i sovint el primer contacte i filtre que tenim en la relació amb l’altre. És probable que el posicionament que s’hagi decidit tingui una relació directa amb l’entorn concret del grup, i amb els referents i models de l’imaginari col·lectiu que imperen en cada context.
- PART 2
- Després d’haver fet la reflexió, continuem amb el mateix tipus de dinàmica, però fem les següents preguntes amb l’objectiu d’introduir la importància de conèixer les causes i l’origen de les desigualtats i injustícies locals i globals, i entendre que aquestes causes tenen arrels històriques.
- A mesura que anem proposant les diferents afirmacions i l’alumnat es posicioni, obrim un espai de debat i es demana que expliquin el perquè s’han col·locat en un lloc o en un altre.
- (a) qui parli 3 o més llengües (b) qui parli 1 o 2 llengües
- (a) qui mengi arròs 3 o més cops a la setmana, (b) qui mengi arròs menys de 3 cops a la setmana
- L’anglès i el castellà són llengües que s’han parlat sempre a quasi tot el món. (a) sí, (b) no
- A Catalunya sempre s’ha menjat patata. (a) sí, (b) no
- Les matèries primeres que hi ha a països com la República del Congo, Nigèria o Brasil pertanyen a Europa. (a) sí, (b) no
- Hi ha països pobres i països rics. (a) sí, (b) no
QUADRE DE CONEIXEMENTS
Llengües
El fet que es parlin vàries llengües en un mateix territori o que hi hagi persones que parlin llengües és degut al fet que vivim en un context de globalització en què el món està interconnectat de moltes maneres. Fa molts anys, quan no hi havia tanta gent al món i aquest tampoc estava tan connectat, que les persones no sabien que hi havia altres persones que vivien en altres regions ni tampoc que parlaven altres llengües.
Fruit de moviments de la població a causa del comerç i la voluntat d’expandir-se d’algunes regions, es van trobar diferents comunitats. No obstant això, aquestes trobades no van ser sostenibles, sinó al contrari. Estem parlant de la colonització, unes regions concretes en trobar-se amb altres territoris on vivien altres persones, van intentar apoderar-se d’aquelles regions que per elles eren noves i així treure’n benefici. Això va generar conflictes entre les persones que ja vivien allà i les persones que acabaven d’arribar amb la voluntat d’apropiar-se d’aquelles terres i dels sabers d’aquelles persones. Es van generar relacions d’explotació i extractivisme. Es van imposar a la força maneres de fer, pensar, organitzar-se i també com s’havia de parlar. És per aquesta raó que avui en dia a moltes regions del món es parla anglès, castellà o portuguès per exemple. O el fet que cada cop més persones parlen més llengües. Des de ja fa moltíssims anys que les persones es mouen i migren pel món per diferents raons.
Menjar
El mateix passa amb el menjar. Abans que el món estigués tan connectat i no hi haguessin hagut tants intercanvis, l’alimentació era molt diferent de la que tenim en el present. El menjar és un clar exemple que ens permet entendre com al llarg de la història hi ha hagut diferents moviments de població i intercanvis. Tanmateix, cal matisar que aquests intercanvis i trobades entre diferents comunitats sovint no han estat basades en relacions sostenibles, sinó al contrari. Moltes vegades s’han basat en relacions d’explotació. Podem parlar de relacions colonials, en què unes comunitats imposen sobre unes altres el que les primeres creuen que és millor i, a part, s’autoproclamen propietàries dels territoris on vivia l’altra comunitat. Així, s’enriqueixen a base de l’explotació de les altres persones i dels territoris.
Actualment, encara hi ha herència d’aquestes relacions colonials, d’explotació i no sostenibles. La colonització és un procés violent que altera d’una manera fonamental la forma de vida de les persones que són colonitzades. Els aliments han estat una eina de colonització, ja que serveixen com a vehicle per transmetre normes socials i culturals, però també per a violentar-les.
Per exemple, amb l’arribada dels espanyols, els pobles indígenes de les Amèriques van haver d’incorporar un sistema alimentari radicalment diferent del propi. El llegat d’aquest sistema està molt present en els hàbits alimentaris de les persones que habiten a Llatinoamèrica avui en dia. No obstant això, cal no oblidar que la colonització ha sigut un procés conflictiu en el qual certs grups han negociat espais per si mateixos. Els aliments indígenes continuen estant presents en la dieta actual llatinoamericana, com també els aliments europeus.
Entendre la història dels aliments i dels hàbits alimentaris en diferents contextos ens pot ajudar a entendre que l’hàbit de menjar és intrínsecament complex. Les decisions que les persones prenen entorn de la seva alimentació estan influïdes i limitades pels valors culturals prevalents, i són una part important de la construcció i preservació de la identitat social. És així com els aliments no representen únicament un acte plaent de menjar, sinó que els aliments tenen història, es transmeten culturalment i són part de la identitat. Alhora que els aliments representen poder.
Si intentem pensar en la pròpia alimentació diària, observarem com la majoria de menjar que ingerim ha recorregut milers de km i diversos països fins que nosaltres l’arribem a consumir.
Aquí podem projectar el mapa que mostra d’on venen diferents aliments que consumeixin habitualment.
Països pobres vs rics en relació a què?
Quan es parla de països rics i pobres hi ha una estreta relació entre els països colonials i colonitzats. Els països colonials, que havien exercit una relació de domini amb altres comunitats són països que a dia d’avui es categoritzen com a països rics, ja que encara es beneficien de les relacions d’explotació i extractivisme que van establir en un passat i que segueixen establint en el present.
Presència i herència colonial – Què tenen en comú una pilota, una taronja i el planeta Terra?
- PART 1
- Per iniciar la dinàmica, visualitzem el següent vídeo “Què tenen en comú una taronja, una pilota de futbol i el planeta terra?”:
(Material extret d’Intered – Unitat didàctica “SAL A LA VIDA, TRANSFORMA EL MUNDO”)
- A través d’aquests tres elements, analitzem les conseqüències socials i mediambientals que ha causat i segueix causant el sistema actual, i la crisis global en que desencadena.
Conseqüències socials:
Vulneració de drets, desigualtats socials, expansió de malalties infeccioses, crisis de cures, violència masclista contra les dones i nenes, migració de persones, explotació laboral, econòmica i de gènere
Conseqüències medio-ambientals:
Sobreexplotació de recursos naturals, desforestació, pèrdua de biodiversitat, erosió del sòl, contaminació de l’aire i canvi climàtic.
Al final del vídeo es dona un missatge esperançador. Actualment tenim els 17 Objectius de Desenvolupament Sostenible (l’Agenda 2030) que ens ofereixen eines perquè la cura de la vida i de la naturalesa estigui al centre, perquè es compleixin els drets humans, perquè existeixi igualtat, justícia i pau.
- Després del video, generem un breu espai de debat a partir de preguntes:
- Què us ha cridat l’atenció?
- Havíeu pensat abans la connexió que tenen el consum i ús dels objectes amb el planeta i les persones? Teniu algun exemple?
- PART 2
- A continuació fem grups de 4-5 persones. A cada grup li donem una imatge d’una pilota de futbol o d’una taronja, i un full DINA3.
- Demanem que en el full dibuixin la “Història” de l’objecte de la imatge que els hagi tocat. Han de deixar plasmat tot el procés d’aquest objecte:
- Extracció, producció, ús i consum, i residu.
És important pensar quins elements cal tenir en compte en cada moment del procés (lloc, país, persones, ecosistema…)
- PART 3
- Un cop hagin dibuixat el procés de l’objecte, demanem que assignin les conseqüències que tenen l’ús i el consum de la pilota i la taronja (l’objecte que hagin treballat amb el seu grup). Per fer-ho, donem un feix de targetes a cada grup amb 13 conseqüències diferents, i l’alumnat ha d’escollir les 3 que considerin que són més significatives.
Conseqüències
- Explotació de recursos naturals
- Desforestació
- Pèrdua de biodiversitat
- Erosió del sòl
- Contaminació de l’aire
- Canvi climàtic
- Malalties infeccioses
- Migració de persones
- Explotació laboral
- Violència masclista
- Desigualtats socials, econòmiques i de gènere
- Crisis de cures
- Vulneració de drets
- Després que cada grup hagi identificat les conseqüències, tornem a ajuntar tot el grup gran. Cada grup explica l’objecte que li ha tocat i el procés que ha desenvolupat. La idea és que els altres grups que tenen el mateix element facin aportacions i ampliïn el que considerin necessari. Repartim trossos de fil a cada grup, un color pels grups que tenien les taronges i un altre pels grups que tenien les pilotes.
- Tot seguit, col·loquem sobre el terra la imatge gran de la taronja, la pilota de futbol i el planeta Terra, i a sota, en una fila horitzontal, les targetes de les 13 conseqüències. Cada grup ha d’unir amb el fil l’objecte o aliment amb les tres conseqüències més significatives que ha escollit. Així teixirem una tela d’aranya que unirà els diferents objectes amb les conseqüències ambientals i socials que aquests generen. Això ens permet observar com els nostres modes de producció i consum tenen efectes negatius per a les persones i el planeta en què vivim.
Tancament
Diari d’aprenentatge
En aquesta tercera part realitzarem el tancament i l’avaluació del mòdul 2. Podem fer una reflexió a partir de les següents preguntes i recollir-ho al diari d’aprenentatge:
Pregunta pel diari d’aprenentatge:
Què m’ha sorprès d’aquest mòdul?
Quin canvi podria comprometre’m a fer per millorar la nostra vida, la d’altres persones i la del planeta Terra?