Resum sessió
Presentem la campanya “COMunitats: relacions sostenibles a l’escola i al món”. Abans d’introduir els conceptes que treballarem a la campanya, iniciem presentant-nos i establim els acords de convivència. A continuació, fem un joc per identificar els criteris que utilitzem a l’hora de relacionar-nos. Després, introduïm la idea de comunitat, i pensem com serien les nostres comunitats ideals. Per últim, reflexionem i valorem la importància de reconèixer-nos com a éssers interdependents i ecodependents, i la possibilitat de pensar en una vida-en-comú; què és allò que necessitem per viure? i, quines són aquelles persones que ho fan possible?
Idea força
Identificar els criteris de com ens relacionem.
Conceptes clau
Interdependència, ecodependència, vida en comú, comunitat.
Objectius
- Reflexionar sobre com ens relacionem i com ens volem relacionar.
- Identificar què necessitem per viure i qui ho fa possible.
Dinàmica
PRIMERA PART
1. Presentació del grup
1a. Dinàmica “Em dic, em sento i ho mostro així” (10’)
1b. Definició dels acords de convivència (10’)
SEGONA PART
2. Contrastos
2a. Activitat sobre l’ideal de comunitat (45’)
2b. Presentació del cartell i de la campanya (15’)
2c. Qui et proveeix de cures? (30’)
TERCERA PART
3. Tancament
3a. Agraïments (10’)
Material de l’educadora
Cartell campanya COMunitats, fils/gomets de diferents colors i mides (1xalumne/a, colors, cartes konnecta (necessitats), 3 fulls DINA3, post-it, paperògraf (x2), cinta adhesiva/celo.
Requisits tècnics
Equip de música.
Presentació del grup
En aquesta primera part, ens presentem, coneixem i establim, entre totes, les línies i acords de convivència.
- Material
Paperògraf, rotulador i cinta adhesiva
- Objectius específics
- Presentar-nos.
- Consensuar els acords que han de regir l’ambient de treball.
- Conscienciar sobre la idea que estem en un espai horitzontal de treball.
- Interioritzar els acords que s’hagin acordat.
- Treballar el respecte tant en el fons com en la forma.
Dinàmica: “Em dic, em sento i ho mostro així”
- Ens col·loquem en cercle, i ens presentem d’una en una. Cada participant diu el seu nom, com se sent i fa un gest que ho acompanyi.
Exemple: “Hola, em dic Pepi, em sento molt desperta” + gest que ho acompanyi
- Acte seguit, cada vegada que una persona es presenta, tot el grup repeteix el que ha fet la persona que s’ha presentat:
Exemple: “Hola, et dius Pepi, et sents molt desperta” + imitem el gest
Definició dels acords de convivència
- Expliquem que l’espai ha d’adaptar-se a les necessitats de totes les persones presents.
- Enganxem un paperògraf a la paret i expliquem a l’alumnat que haurà de decidir les normes que regiran la dinàmica del taller durant totes les sessions.
- En veu alta, l’alumnat va proposant normes i les escrivim al paperògraf.
- Quan considerem suficients els acords escrits, demanem si tothom hi està d’acord i, si s’escau, s’accepten. Si no és així, debatim fins que quedin només les que són consensuades per tothom.
Contrastos
Aquesta segona part es composa per diverses activitats troncals que ens ajuden a pensar al voltant de l’ideal de comunitat.
- Material
Fils, gomets, cartell COMunitats, cartes Konnecta (necessitats).
- Objectius específics
- Reflexionar al voltant de l’ideal de comunitat i el model que nosaltres entenem.
- Introduir el concepte d’interculturalitat crítica.
- Presentar la campanya COMunitats i explicar les seves fases i mòduls.
- Reconèixer-nos com a éssers interdependents.
- Visibilitzar i reflexionar al voltant de les persones que s’encarreguen de les cures al nostre centre.
Activitat sobre l’ideal de comunitat
- PART 1
Dinàmica “Agrupeu-vos”
- Comencem convidant a l’alumnat a aixecar-se i caminar per l’aula, de manera silenciosa. Posem música de fons i anem donant diferents consignes:
- Caminar molt lentament
- Caminar ràpid
- Caminar a peu coix
- Centrar-se amb la respiració
- Saludar amb la mirada a les companyes
Per aquesta dinàmica necessitem 2 o 3 persones que tinguin el rol d’observadores i ajudin a dinamitzar. Hauran d’apuntar en un full tot allò que observin durant la dinàmica.
- Mentre l’alumnat està caminant per l’aula i seguint les consignes, anem enganxant, de manera aleatòria i amb l’ajuda de les persones que tenen el rol d’observadores, un gomet al front de cada participant, sense que vegin de quin color i mida és el gomet se’ls està donant.
És important que l’alumnat no vegi quina forma i color té el seu gomet. Si donem la consigna de tancar els ulls cal que donem missatges de tranquil·litat perquè totes les participants se sentin còmodes.
- A mida que anem enganxant els gomets, les participants s’observen entre elles, veient que cadascú té un gomet d’una forma i color diferent, inclòs pot haver algú que no en tingui cap. Aleshores, donem dues consignes:
- No podeu parlar
- Agrupeu-vos!
- Després que l’alumnat s’hagi agrupat, repartim un full DIN-A3 i fils de diferents colors i mides a cada grup que hagi sorgit. Demanem que cada grup representi amb els fils el procés que ha seguit per agrupar-se i que ho plasmin en el full:
L’objectiu és plasmar, fent composicions a partir dels fils, les diferents interaccions i agrupacions que s’han creat.
- Acte seguit, demanem a l’alumnat que col·loqui les diferents composicions juntes, i convidem a que es situin al voltant de les composicions per reflexionar sobre què ha passat. Podem introduir la reflexió plantejant les següents preguntes:
- Quin és el criteri que heu utilitzat per agrupar-vos?
- Com us heu sentit fent la dinàmica?
- Què és el que heu plasmat en la composició?
- Considereu que algun gomet ha tingut més valor que un altre?
- Les persones que heu tingut el rol d’observadores, quines coses heu observat?
Normalment, l’alumnat s’agrupa per colors i mides dels gomets, per amistat, etc., la qual cosa haurà implicat comunicació no-verbal i cooperació, i farà que possiblement la persona que no té cap gomet quedi apartada i no s’agrupi. Ara bé, el que seria ideal, però habitualment no succeeix, és que tot el grup classe formi un sol grup. En cas que l’alumnat ja conegui la dinàmica, proposem de realitzar-la igualment i fer la interpretació del que ha passat entre totes les participants.
- PART 2
Reflexió sobre l’ideal de comunitat
- A partir de la següent pregunta, reflexionem sobre el què és una comunitat i com ens imaginem que podria ser una comunitat ideal.
- Quin és l’ideal de model de comunitat?
- Recollim les respostes de l’alumnat en un paperògraf/pissarra.
Podem preguntar a l’alumnat si consideren que formen part d’alguna comunitat, i posem exemples del que podria ser una comunitat: comunitat educativa, comunitat de veïnes, amistats, família, equip de bàsquet…
- PART 3
Mural conjunt
- Amb les idees recollides sobre l’ideal de comunitat fem un mural conjunt, introduint també el cartell de la campanya, representant el model ideal de comunitat. Utilitzem fils per fer la composició/mural que representi aquest “ideal de comunitat”.
Introduïm la interculturalitat crítica com a model de comunitat que treballem des de la campanya.
- Pengem, entre totes, aquesta composició/mural a l’aula, que ens acompanyarà al llarg de la primera fase de la campanya, i serà on anirem plasmant els diferents aprenentatges que anem fent al llarg de les sessions.
QUADRE DE CONEIXEMENTS
Interculturalitat crítica
Neix com a resposta als diferents models de societat que reprodueixen exclusió i violència. En enlloc d’exagerar la diferència, es perceben les diferències com allò que fa rica la interacció, ja que no hi ha una homogeneïtat. L’objectiu és teixir punts de trobada i unió i generar aliances en la diferència.
Aquest model adopta una mirada eurocèntrica que es creu universal. Que veu el “nord” com la cultura de les cultures, com un lloc neutre. La interculturalitat significa relació equitativa, es suposa un equilibri de poder entre el saber, el ser i el tenir de les diferents cultures. Encara que generalment això no passa i, sovint, la interculturalitat és una utopia en les dinàmiques reals de desenvolupament i contacte entre cultures.
Reflexió
Moltes vegades ens apropem a les persones per tenir algun tret en comú (edat, gènere, vestimenta, etc.) com ha estat també el cas dels fils (no s’havia indicat que els grups haguessin de ser de la mateixa forma o color, o que el requisit per agrupar-se fos tenir un fil). Ara bé, hi ha vegades que allò comú és compartir un espai (l’aula, el barri, el planeta). Per això presentem aquesta campanya sobre construir plegades, des de la diversitat (com podria ser tenir un fil de colors diferents) de cada persona, podem fer COMunitat establint relacions sostenibles.
Així, com en les agrupacions de la dinàmica, a la vida tenim tendència a agrupar-nos amb aquells que tenim una certa igualtat o factors en comú. Amb aquests actes, ja estem creant discriminacions, exclusions i injustícies que acaben trencant la cultura de pau del món. Per exemple: si es fa una agrupació per gènere els nois ocupen la pista de futbol, no queda espai perquè també les nenes (en el seu conjunt) se sentin còmodes ocupant aquell espai. Si es fa una agrupació per edat i només prenen les decisions les persones adultes, els infants o joves no podran donar la seva opinió. I així amb totes les possibles agrupacions per característiques (color de pell, origen, aparença estètica, religió…).
Presentació del cartell i de la campanya
- Un cop hem introduït les diverses reflexions, exposem a l’alumnat el cartell de la campanya.
- Expliquem l’organització de la campanya, i el contingut d’aquesta primera fase.
L’objectiu final és acabar generant una creació artística (el format d’aquesta creació s’escollirà en funció del centre) mostrant els diferents continguts treballats en els diferents mòduls, posant èmfasi en la metodologia dels livinglibraries, amb la finalitat de visibilitzar els diferents sabers i tasques més invisibilitzades que fan possible que l’escola funcioni.
Allò que transmet el títol i la imatge ajuda a fer un apropament a la visió sobre interculturalitat crítica i sostenibilitat econòmica i social. Aquests són els dos eixos d’Educació per a la Justícia Global[1] que es reforçaran amb la campanya COMunitats.
- A partir de la imatge de la campanya convidem a fer una interpretació (en format de debat-reflexió) dels elements que es troben.
- Així, mostrem el cartell o la imatge de la campanya, i plantegem preguntes a l’alumnat, tipus:
- Què us suggereix la imatge?
- I els colors? Les formes? La posició de les formes? El contacte o no entre elles?
- Inspira la idea de relacions o connexions?
- Quin missatge ens transmet el títol de la campanya?
QUADRE DE CONEIXEMENTS
Per tal de presentar la campanya a l’alumnat, mostrem el cartell amb els diversos elements visuals que trobem:
El títol “COMunitats”
El format en majúscules i minúscules del títol fa el contrast entre “comunitats” i “unitats”. El COM en majúscules també convida a preguntar-nos “Com establim relacions sostenibles a l’escola i al món?”
El títol “relacions sostenibles a l’escola i al món”
Defensem els drets humans en l’entorn proper (l’escola, el barri, la població) i a nivell global (el món, tots els éssers) per tal que no hi hagi discriminacions ni desigualtats per cap raó. Treballem la interculturalitat crítica[2].
La imatge de la campanya
La idea que tot està connectat i quan els elements es relacionen entre sí (persones o altres elements) pot haver adaptació i canvi. La imatge pot transmetre moltes més interpretacions, a continuació es mostren algunes i poden sorgir d’altres:
Colors, textures i formes
La barreja dels colors mostra la relació en la diversitat, els colors conviuen i es barregen.
Les formes geomètriques creades evoquen una sensació de xarxa i interrelació, d’una comunitat més àmplia que inclou comunitats més petites a dins, i totes estan interconnectades d’alguna manera. Al món tots els éssers i comunitats estem connectades d’alguna manera pel fet de viure en un mateix espai-temps-territori (el planeta Terra).
Es juga amb el contrast dels nexes d’unió que seria la comunitat (els espais de trobada) i les parts de les línies que no són nexe que representarien la singularitat i subjectivitat de cadascú.
Les diferents mides de les línies i de les formes geomètriques poden representar la diversitat de persones i maneres de ser, i la diversitat de comunitats que conviuen i existeixen.
Posició
La distribució de les línies, i la continuïtat en el paper (no es veu el seu límit) convida a pensar en un nombre infinit de possibles comunitats.
La seva forma i col·locació asimètrica evoca moviment, com en les mateixes comunitats existents.
El fet que el dibuix sembla que continuï pot evocar a la reflexió de la descripció del model actual en què hi ha relacions de poder desiguals i discriminatòries entre països, territoris, comunitats i persones (d’un mateix territori, nord-sud global). Allò que es veu a la imatge i ocupa un espai central és allò que té poder, és reconegut i té veu, forma part de l’hegemonia. Per contra, tot allò que no surt a la imatge i que no veiem – però que és possible que hi sigui- ocupa l’espai de l’invisible, i pot relacionar-se amb aquells sabers, territoris, maneres de ser i amb les persones que no són reconegudes per l’hegemonia, que ocupen els marges i són discriminades per diferents motius.
- Al final de la dinàmica pengem el cartell de la campanya i el deixem penjat a la classe.
Qui et proveeix de cures?
- Dividim la classe en grups de 5 persones i repartim un bloc de post-it a cada grup.
- Fem la següent pregunta i demanem a l’alumnat que, en silenci, la pensin i escriguin la resposta a un post-it. Utilitzem les cartes de necessitats KONNECTA per inspirar a l’alumnat a identificar quines necessitats tenen, escampem les cartes blaves pel terra, i deixem cartellets blaus buits perquè puguin afegir-hi necessitats.
- Què us suggereix la imatge?
- I els colors? Les formes? La posició de les formes? El contacte o no entre elles?
- Inspira la idea de relacions o connexions?
- Quin missatge ens transmet el títol de la campanya?
Podem donar algunes idees per a facilitar la dinàmica: necessitem menjar, descansar, rentar-nos, rebre afecte, passar-nos-ho bé, relacionar-nos…)
- Acte seguit, fem la següent pregunta i també ho apuntem en un post-it:
- Què us suggereix la imatge?
- I els colors? Les formes? La posició de les formes? El contacte o no entre elles?
- Inspira la idea de relacions o connexions?
- Quin missatge ens transmet el títol de la campanya?
- Quan les integrants del grup han acabat de respondre les dues preguntes, les convidem a compartir el que han escrit amb la resta del grup.
- Demanem a cada grup que esculli 5 necessitats que considerin imprescindibles per viure i sostenir la COMunitat, i quan les tinguin escollides, els demanem que les escriguin en post-it i ho enganxin en el mural dels fils.
- Donem pas a un espai de reflexió.
QUADRE DE CONEIXEMENTS / REFLEXIÓ
Vivim en una societat en què el sistema socioeconòmic predominant és capitalista i patriarcal. Aquest sistema capitalista requereix d’individus en competició, i de sentiments de solitud, incomprensió i enemistat, per tal de sostenir el mercat. Es premia una manera de Ser i Estar en el món, i es discrimina i persegueix tot allò que surt de la norma. Es premia la productivitat, i es menysvalora tot allò que té a veure amb el sosteniment de la vida (les cures que permeten que la vida sigui).
La interdependència és una característica inherent a la humanitat. No som autosuficients malgrat el que el sistema capitalista ens fa creure. No es respecta la vida humana si no es cuida l’entorn natural, que és el que ho possibilita.
Atemptar contra el medi ambient suposa atemptar, al mateix temps, contra l’existència de tota la vida present i futura, és a dir, contra la sostenibilitat de la Vida.
Es fa evident la importància de la comunitat i la vida en comú. L’èmfasi en la interdependència “xoca frontalment amb la lògica neoliberal capitalista hegemònica, que tendeix a fer-nos creure que cada persona és independent, autònoma i pot sostenir-se per si mateixa” (Fem Eco, 2019). La noció de Comunitat prové de Comú-Unitat, i segons la pensadora decolonial[3] Karina Ochoa, la comunitat només es fa possible des del «Nos-altres», ja que és en el diàleg on es fa possible la revelació d’aquests altres, procés en el que ens constituïm comuns[4]. Aquesta és la clau d’un veritable diàleg decolonial.
“Depenem de l’entramat complex, divers i dinàmic de la biosfera per poder sostenir la vida en condicions dignes i satisfer les nostres necessitats materials bàsiques. En definitiva, estem subjectes a la naturalesa, als seus cicles i els seus límits materials, i corporalitzem cadascun dels impactes de la seva destrucció, contaminació i extralimitació.”
Tancament
En aquesta tercera part fem el tancament, l’avaluació i revisió del mòdul, i agraïm la participació de totes.
Agraïments
Per tancar la sessió, ens posem en cercle i cadascú agraeix a algú alguna cosa que l’ajuda a cobrir les seves necessitats.
- “Agraeixo a ... que em dona les condicions per/m’ajuda a ...”
- “Agraeixo a la meva germana que m’aconsella i em recolza quan estic trista”
- “Agraeixo a la meva mare que durant molt temps m’ha cuinat i m’ha donat de menjar”
- “Agraeixo al meu pare que em cuidés quan he estat malalt”
DIARI D’APRENENTATGE
És una eina que podem utilitzar per fer un seguiment de les reflexions i aprenentatges que es van fent durant les diferents sessions. Al final de cada sessió es recull alguna reflexió o es proposa alguna pregunta que tingui relació amb el que s’ha fet durant aquella sessió.
El format del diari és lliure, tot i això, proposem utilitzar un full din A3 i doblegar-lo de tal manera que quedin 8 rectangles diferenciats. A cada sessió s’omplirà un dels rectangles. Els espais en blanc es podran omplir lliurement.
Pregunta pel diari d’aprenentatge:
- Quin és el meu ideal de COMunitat?
- Què necessito per viure?
- Qui ho fa possible?
[1] Podeu trobar els 6 eixos temàtics de l’EpJG a: https://www.lafede.cat/ca/educacio-per-a-la-justicia-global/
[2] El concepte d’interculturalitat crítica s’introdueix en aquest mòdul i s’anirà treballant al llarg de la campanya.
[3] La de(s)colonialitat és una aposta polític-epistèmica per superar l’entramat de sistemes de dominació que envolta i travessa nostres cossos i pràctiques.
[4] Ochoa, K. Monòlegs interculturals o diàlegs descolonials?. Revista d’humanitats Tabula Rasa, n. 38, pp. 213-226, 2021