Sessió 2
Introducció elements sonors i entrevista radiofònica
PRIMERA PART
1. Introducció
1a. Ens presentem (5’)
1b. Identifiquem els mitjans d’informació i compartim la nostra relació amb ells (10’)
1c. Identifiquem els tipus de ràdio segons el model de propietat (10’)
1d. Identifiquem les característiques de la ràdio (5’)
1e. Identifiquem les finalitats de la ràdio (5’)
1f. El llenguatge radiofònic. Identifiquem els elements o recursos sonors de la ràdio (10’)
SEGONA PART
2. Contrastos
2a. Descobrim l’entrevista radiofònica (10’)
2b. Descobrim com preparar una entrevista (10’)
2c. Descobrim a la persona que entrevistarem (50’)
TERCERA PART
3. Tancament
3a. Tanquem la sessió i proposem una tasca (5’)
Introducció
En aquesta primera part presentem la col·laboració entre Akwaba i COMSOC, així com comencem a identificar els mitjans d’informació centrant-nos en la ràdio, les seves característiques, finalitats i recursos sonors.
Ens presentem
- Abans de començar, emmarquem de nou el que estem fent esmentant que farem tres sessions dedicades específicament a la part radiofònica, sent aquesta la primera.
És important que quedi palès que després d’aquesta sessió introductòria, la següent es destinarà a preparar l’entrevista i, finalment, executarem aquesta a la tercera.
- Per iniciar la sessió que, en aquest cas, és facilitada per una persona encara desconeguda pel grup, fem una breu dinàmica de presentació amb la qual podrem trencar el gel. Així, proposem que cada persona present a l’aula, començant per la dinamitzadora, es presenti al grup contestant les següents preguntes:
- Com et dius?
- Ens pots compartir alguna cançó o grup de música que t’agradi?
- Què esperes d’aquest taller?
Identifiquem els mitjans d’informació i compartim la nostra relació amb ells
- Un cop ens hem presentat, ja estem a punt per començar. Podem compartir els títols dels punts que aprendrem avui:
- Mitjans d’informació
- La ràdio i l’entrevista
- Producció
- I en marxa! Podem llençar les següents preguntes al grup i començar a compartir i debatre:
- Què són els mitjans d’informació?
- Quins són?
- Quins feu servir?
- Quins són el que la majoria de la classe fa servir?
- I els que quasi ningú o ningú utilitza?
- Algún cop heu llegit un diari o escoltat un programa de ràdio?
- I un pòdcast a la web?
- Hi ha alguna diferència entre mitjà d’informació i de comunicació?
- Hi ha alguna diferència entre informar i comunicar?
- A través de la conversa col.lectiva ampliem o reforcem els coneixements existents al grup, portant la reflexió al centre i despertant la curiositat col·lectiva tot el possible.
Identifiquem els tipus de ràdio segons el model de propietat
Ara que ja tenim més present el món dels mitjans, la comunicació i la informació, ens preguntem quins tipus de ràdio existeixen. Ja que es poden classificar de diverses maneres (per continguts, per canal d’emissió, etc) compartim que hi ha una que és particularment interessant mirar pel que fa a l’història de la radiodifusió i el que nosaltres farem. Com a pista, podem esmentar que una bona manera d’esbrinar quins són aquests tres tipus de ràdio que ens interessen és fixar-se en qui n’és propietari, i que això estarà directament relacionat amb la finalitat de cada emissora.
Així, la idea és acabar parlant de:
RÀDIOS PÚBLIQUES
Són les emissores gestionades, finançades i desenvolupades per diverses institucions (estatals, autonòmiques, locals, etc.).
RÀDIOS COMERCIALS
Són empreses la principal finalitat de les quals és obtenir guanys. La comunicació i els continguts són mitjans per assolir el lucre.
RÀDIOS COMUNITÀRIES
No tenen finalitat de lucre. Solen ser horitzontals i col·lectives. Encoratgen la participació. S’interessen per temes socials. Són espais d’intercanvi. Enforteixen drets. Treballen en xarxa.
És interessant preguntar a la classe quines de cada tipus coneixen, normalment ens adonarem que les comunitàries són menys conegudes i si anem bé de temps podem mostrar a la pantalla la web de XRCB i/o REX.
Identifiquem les característiques de la ràdio
- Presentem les 4 característiques de la ràdio i, tot seguit, les qüestionem: són veritat?
- No utilitza imatges
- És més barata que altres mitjans d’informació
- Es pot escoltar fent una altra cosa
- No encoratja tant el zàpping
- Reflexionem sobre si la ràdio utilitza o no utilitza imatges, introduïnt els conceptes d’imatge sonora i paisatge sonor.
IMATGE SONORA
Per exemple, un udol transmet la imatge d’un llop.
PAISATGE SONOR
Per exemple, el soroll del vent, d’unes gavines i la mar evocarà una imatge d’un paisatge marítim.
Entendrem així que, de fet, d’alguna manera la ràdio sí que fa servir imatges: a través de la imaginació i la recreació de cadascú. Serà important diferenciar aquests conceptes dels nous formats de ràdio on es grava també en vídeo a la gent del programa i es penja o emet a internet.
Identifiquem les finalitats de la ràdio
- Podem parlar d’aquestes finalitats una per una reflexionant sobre què signifiquen i si sempre estan presents o les trobem a faltar sovint:
INFORMAR
ENTRETENIR
EDUCAR
ALTRES
Exercici del dret a la lliure expressió, acompanyar, comunicar a la comunitat
També podem intentar relacionar aquestes finalitats amb els tipus de ràdio dels que hem parlat anteriorment, però no cal entretenir-se excessivament amb aquesta secció.
El llenguatge radiofònic. Identifiquem els elements o recursos sonors de la ràdio
- A continuació ens proposem identificar quins són els elements que la ràdio fa servir. Podem endevinar-los en grup mentre escoltem algun tall radiofònic abans de visualitzar un vídeo de ràdio-teatre o decidir fer-ho després.
La proposta de visualització d’un vídeo de ràdio antic es pot trobar a l’internet:
Vea como se hacían las Radionovelas
- Expliquem que el llenguatge de la ràdio es compon d’alguns elements i que les seves combinacions, però, són infinites. Només depèn de les necessitats de cada contingut i de la nostra creativitat.
LA MÚSICA
LA VEU HUMANA
EL SILENCI
Podem reflexionar sobre la importància d’aquest element i com el seu ús durant 1 segon o 5 segons causarà efectes molt diferents, transmetent normalment poderosos missatges sense dir res
ELS EFECTES SONORS
Podem observar la diferència entre crear els sons en directe a la
gravació o tenir-los amb un clic
Contrastos
En aquesta segona part descobrim l’entrevista radiofònica, la seva preparació i la persona a qui entrevistarem més endavant.
Descobrim l’entrevista radiofònica
- Podem començar el tema llançant, de nou, preguntes al grup. Podem fer les preguntes:
- Què és una entrevista?
- S’assembla més a un interrogatori o a una conversa?
- Com podem fer les preguntes perquè s’assemblin més al segon?
- Què ens imaginem que és important a l’hora de fer i preparar una entrevista en aquest sentit?
És un bon moment per animar a persones que encara no han participat en veu alta a fer-ho si els hi ve de gust.
- Després, proposem la visualització (i sobretot escolta) d’una entrevista radiofònica curta o de fragments d’una més llarga fixant-nos en quina estructura s’està seguint i quines coses ens criden l’atenció.
Una proposta de visualització és Adolescents XL, on podem trobar bones entrevistes a personatges que interessen a la joventut com Miss Raisa o Miquel Montoro.
- Un cop hem escoltat l’entrevista, fem una posada en comú.
- Què ens ha cridat l’atenció?
- Semblen preguntes preparades o espontànies?
- Com ha començat l’entrevista?
- Què ha passat després?
- Com ha acabat?
- Què ens ha agradat i voldríem fer també a la nostra entrevista?
- Hi ha alguna cosa que no ens hagi convençut?
- Quines conclusions en traiem?
- Després de compartir les diverses impressions que han tingut lloc, segurament haurem arribat a la conclusió que l’estructura de l’entrevista està bàsicament formada per:
- Introducció
- Desenvolupament de l’entrevista (amb preguntes, comentaris, etc.)
- Tancament
Posem èmfasi en la importància d’una bona introducció i un bon tancament i per què.
Descobrim com preparar una entrevista
Ja hem introduït aquest tema en les seccions anteriors. Ara cal portar-lo al centre amb la pregunta “Quines coses ens convé tenir en compte per preparar la nostra entrevista?” o “Quin seria l’escenari ideal per preparar-la?”
S’espera que del procés col·lectiu, surtin les coses més bàsiques que cal recordar, a més de diversos detalls. Així, la investigació o recerca prèvia, la posada en contacte amb la persona a entrevistar i la preparació de preguntes ordenades per temes són trets que s’esmentaran.
- Un cop estem pensant com a grup si seria o no possible parlar abans amb la persona a entrevistar per fer-se una idea de quins serien els millors temes a tractar i de com cal plantejar les preguntes, aquesta persona tocarà a la porta (ja que l’hem convidat prèviament a venir o a entrar via videotrucada).
Descobrim a la persona que entrevistarem
- Un cop hem processat la sorpresa i hem gaudit de l’emoció del moment, la rebem i oferim fer ús d’aquest espai de temps per fer-li algunes preguntes de manera ordenada, conèixer-la millor i prendre notes que ens ajudaran posteriorment a elaborar el nostre guió.
- A més, és l’oportunitat de crear un vincle amb aquesta persona, el qual ens ajudarà molt a què l’ambient que es formi el dia de l’entrevista sigui el més agradable possible per tothom.
Aquesta part de la sessió sol durar bastant de temps i ajuda al grup a adonar-se del que més els interessa parlar i de la necessitat d’ordenar-ho d’alguna manera, començant així a identificar possibles blocs temàtics.
- Si podem, ens acomiadem de la persona a entrevistar cinc minuts abans que finalitzi la sessió per així fer una darrera posada en comú i compartir la tasca a realitzar abans de la següent sessió.
Tancament
En aquesta tercera part tancarem la sessió, recordant les tasques de cada grup per la pròxima sessió.
Tanquem la sessió i proposem una tasca
És un bon moment per recordar quin era l’objectiu d’avui i com ens ha preparat per a la pròxima sessió, on començarem els guions.
- Així, demanem que si us plau pensin, amb l’ajuda de la seva docent, quins seran els grups i quines persones hi haurà a cadascun. Els hi recordarem que un grup s’encarregarà de la introducció i un altre del tancament, independentment del fet que condueixin també un bloc temàtic o no.
En funció de la mida del grup els hi recomanarem que es divideixin en 3, 4, 5, 6 grups. Com a referència, un grup de 16 persones podria dividirse en quatre grups. Convé assegurar-se que s’ha entès i donar espai per consultar dubtes abans de tancar i acomiadar-se.
Sessió 3
Preparem l’entrevista
PRIMERA PART
1. Introducció
1a. Recordem la sessió anterior i expliquem l’objectiu d’avui (5’)
1b. Escoltem una entrevista i debatem si ens sembla que està preparada o no (10’)
1c. Coneixem què és la careta radiofònica i escoltem exemples (10’)
SEGONA PART
2. Contrastos
2a. Definim els blocs temàtics (15’)
2b. Comencem el guió i coneixem el document (15’)
2c. Treballem en grup per completar el guió (60’)
TERCERA PART
3. Tancament
3a. Posada en comú (5’)
Introducció
En aquesta primera part recordarem els continguts treballats fins ara i posarem exemples que ajudin a preparar les entrevistes.
Recordem la sessió anterior i expliquem l’objectiu d’avui
- Abans d’endinsar-se en la sessió d’avui, preguntem al grup què recorden de la sessió anterior. El més interessant és recuperar els conceptes d’imatge i paisatge sonor i la importància de fer una entrevista que sigui com una conversa, cuidant no només el seu desenvolupament, sinó també la introducció i el tancament.
- Tot seguit esmentem quin és l’objectiu d’avui i ens posarem en marxa.
Escoltem una entrevista i debatem si ens sembla que està preparada o no
- Reptem a l’alumnat a fixar-se en detalls de l’entrevista que reproduirem.
- Una bona opció és Radio Gaga - “La vida es como un videojuego”
- Què us crida l’atenció?
- Com és aquesta introducció?
- Et sembla que tenen un guió o no?
- Com ho podem saber?
- És bona idea fer canvis in situ o hauríem de seguir 100% el nostre guió?
- Per què el tancament és d’aquesta manera?
- Si l’entrevista fos més llarga, convendria que això fos diferent?
Coneixem què és la careta radiofònica i escoltem exemples
- Abans d’explicar què és la careta és interessant preguntar si algú ho sap o convidar a l’alumnat a deduir-ho a través de l’escolta d’un parell d’àudios. Com a mínim escoltem dos exemples reals diferents, un d’un informatiu i un d’un altre tipus de programa.
Per exemple:
És important que la classe entengui que cada grup farà la seva pròpia careta en la qual diran el títol o temàtica de la seva secció i qui està a càrrec. Podem obrir torn de preguntes per assegurar-nos que així és.
Contrastos
En aquesta segona part comencem el procés de crear un guió d’entrevista, fent una pluja d’idees, definint blocs temàtics, seleccionant preguntes…
Definim els blocs temàtics
- Un cop hem refrescat la noció d’entrevista radiofònica i tenim clar què és la careta, podem començar a parlar del guió.
- El nostre objectiu és decidir com a grup quins temes voldríem tractar a l’entrevista. Si recordem quins van ser tractats en la sessió anterior quan vam estar en contacte amb aquesta persona o tenim apunts d’aquella estona, millor.
Com aquesta paraula indica, aquest document serveix per guiar-nos al moment de l’entrevista, però no és necessari ni desitjable tractar-lo com si fos un prospecte inalterable del qual no ens podem desviar.
- Fem una pluja d’idees on totes les persones que vulguin proposar un tema seran escoltades i anirem apuntant totes les suggerències a la pissarra sense preocupar-nos de l’ordre o de si tenen sentit.
- Un cop les idees s’han exhaurit o ja tenim una llista prou llarga, convidem al grup a pensar quins volen seleccionar.
- Hi ha alguns temes que s’assemblen molt i poden convertir-se en un?
- Quin títol pot representar el tema millor?
- Quin ordre pot tenir sentit?
- Quins són els millors temes per començar l’entrevista?
- I per acabar-la?
- Un cop hem aconseguit, col.lectivament, triar i consensuar un ordre, podem passar a la següent tasca. Una bona manera de veure si hem arribat a aquest punt és preguntar si alguna persona s’oposa o no està còmoda amb el que hi ha ara a la pissarra i per què? Si és així i la persona argumenta una raó, està bé dedicar 3-5 minuts a portar això a debat, moderant-ho fins que s’arriba a una conclusió com a grup.
Si ens embusséssim, pot ser bona idea esmentar que sempre es poden fer canvis posteriorment i que tal vegada és millor començar amb el que tenim de moment per anar fent.
- El següent pas és assignar un tema per grup. Comprovem que els grups ja han sigut seleccionats i sinó els decidim (preferiblement amb l’ajuda del professorat del centre, que sap millor si estan més o menys equilibrats). Cal recordar que un grup s’encarrega de la introducció i un altre del tancament.
- Això es pot fer de diferents maneres, però una possibilitat és:
- Dir que s’asseguin per grups i parlin de les seves preferències durant uns minuts.
- Convidar a que cada grup aixequi la mà i expressi quin és el tema que més li agradaria fer, deixant clar que de moment només ho estem dient en veu alta però que no vol dir que sigui definitiu.
- Un cop sabem totes les preferències hem d’aclarir les coincidències que hagin tingut lloc. Si dos o més grups volen el mateix tema, els convidarem a dir perquè volen fer aquest tema.
- En moltes ocasions els motius o les idees que tinguin poden també aplicar-se a un altre tema. Així, podem fer-los veure això i veure si algun dels grups cedeix o canvia d’opinió.
- Normalment, donarem uns minuts al procés i un o més grups acabaran cedent, ja sigui perquè s’han adonat que poden fer el que desitgen a un altre dels temes o perquè un dels motius que han escoltat dels altres grups els motiva a ser flexibles.
Si això no funcionés com ens imaginàvem, tal vegada hauríem de canviar d’estratègia. És recomanable comunicar-se amb el professorat que acompanya al grup o saber com solen fer-ho al grup en qüestió.
També ens podem trobar amb alumnat, que acompanyats per la seva docent referent, ja hagi determinat quins blocs temàtics tindrà l’entrevista, quin grupet de persones s’encarregarà de cadascun dels temes, i fins i tot ja hagin determinat l’ordre dels mateixos.
Comencem el guió i coneixem el document
- Ara és el moment de començar a conèixer la plantilla que farem servir per escriure el nostre guió i donar espai als grups per treballar.
- Podem obrir-lo al projector i/o compartir l’enllaç del document col·laboratiu amb els grups, si disposen d’ordinador per treballar a classe.
- El mirem de dalt a baix i comentem què és el que hem de fer a cada part, donant exemples i preguntant al grup què els sembla que significa trobar una frase en cursiva i entre parèntesis, etc.
Cal destacar que on diu “Nom conductor/a” han de posar els seus noms en majúscula i a sota la frase que aquesta persona dirà.
- Com a referència, podem dir que idealment la seva secció o bloc durarà entre 4 i 8 minuts i que ens agradaria que el programa duri 25 minuts més o menys. Escoltem i responem preguntes i dubtes en grup.
Treballem en grup per completar el guió
- A continuació cada grup pot començar i, fins i tot, completar el seu guió.
- Anem taula per taula per resoldre dubtes que vagin sortint i donar suport al procés creatiu. De tant en tant, podem compartir al grup gran com va i assegurar-nos que no s’estan repetint preguntes als diferents blocs.
És recomanable que l’alumnat tingui converses i escrigui primer en paper, o que no hi hagi més de dos ordinadors per grup, ja que així hi ha menys dispersió i poden concentrar-se més en parlar com a grup.
Tancament
En aquesta tercera part tanquem la sessió i acabem de resoldre dubtes.
Posada en comú
- Ens assegurem que no es repeteixin preguntes en els diferents blocs, posem en comú el que hem fet fins ara i recordem la pròxima sessió.
Sessió 4
Enregistrem l’entrevista
PRIMERA PART
1. Introducció
1a. Fem l’última mirada al guió i repassem en grups, considerem si cal fer canvis (35’)
1b. Mentalització i preparació de l’ànim col.lectiu (10’)
SEGONA PART
2. Contrastos
2a. Darrers canvis d’última hora, recepció de la persona convidada (10’)
2b. Execució (40’)
TERCERA PART
3. Tancament
3a. Celebració i reflexió (25’)
Introducció
Fem l’última mirada al guió i repassem en grups, considerem si cal fer canvis
- El primer que fem és saludar al grup, i dir alguna cosa que els animi o motivi, fent-los entendre que és normal sentir nervis i que tot anirà molt bé. Ara és el moment de revisar si cal fer algun canvi en funció de si falta alguna persona o qualsevol altre factor inesperat. Si no és així, poden aprofitar aquest temps per repassar i practicar com a grups petits.
Avui és un dia especial per a la majoria de les persones que integren el grup escolar, ja que no acostumen a parlar davant d’un micròfon ni a entrevistar a una persona adulta mentre es grava la conversa que s’emetrà a l’emissora local o es compartirà com a podcast en línia a la xarxa. És habitual que es respiri un clima agitat, hi hagi nervis o inclòs una mica de pànic. Per això va molt bé acompanyar al grup mentre experimenten tot això i, a la vegada, estan repassant les seves línies i guions.
Mentalització i preparació de l’ànim col.lectiu
- Ara que ja ha passat mitja hora, és el moment de deixar anar els guions i respirar una mica. Podem aprofitar aquests minuts per resoldre dubtes de manera ordenada al grup gran i convidar a que ens calmem individual i col.lectivament, tenint la tranquil·litat de que es poden equivocar, entrebancar-se i tornar a expressar-se per a què s’entengui sense problema, ja que a la vida cada dia ens equivoquem d’una manera o altra.
Si hem de canviar d’espai i encara no ho hem fet, és també el moment. Podem animar-los a portar un llapis o bolígraf per si han de canviar detalls in situ.
Contrastos
Darrers canvis d’última hora, recepció de la persona convidada
- Quan arribi la persona a entrevistar, podem convidar al grup a saludar-la i donar-li la benvinguda. A vegades aquest moment pot suposar un xoc de realitat en el que algú vol fer canvis dels quals se n’havia oblidat abans o qualsevol cosa.
Execució
- És el moment de demanar silenci i explicar que ja començarem a gravar. Ha de quedar clar que:
- Anirem passant a la taula de gravació per torns. El primer grup farà la seva part i aturarem la gravació perquè canviem de grup i així successivament.
- La resta dels grups han d’estar presents a la sala mantenint el silenci, ja que qualsevol so quedarà enregistrat al programa. També cal escoltar molt atentament, ja que les respostes de la persona entrevistada poden fer que les preguntes dels grups vinents necessitin ser modificades.
- Quan s’està a la taula ens hem de fixar en una sèrie de detalls i comunicar-los al grup abans de començar (indicacions tècniques):
- Seure correctament
- Podem posar-nos els cascos o no, segons ens resulti més còmode
- Fixar-nos en la distància entre la nostra boca i el micròfon (d’aproximadament un palm)
- Podem ajustar els micròfons segons la nostra altura
- Podem deixar el paper a la taula o posar-lo enlairat a un costat del micròfon, l’important és que la nostra veu es projecti directament on està el micròfon i que no es senti el soroll d’un paper bellugant-se
- Si tossim o estornudem, ho hem de fer cap a la nostra esquena
- Evitem tocar els micròfons o causar altres sorolls com parlar colpejant la taula
- Ens comuniquem amb gestos. Qui estigui a la tècnica baixarà el braç per donar pas a la primera persona que parla quan baixa el volum de la sintonia
- Si ens equivoquem no passa res, seguim!
- Podem riure i gaudir
- Tal vegada s’haurà de compartir micròfon entre dues persones
- I ja podem començar i enregistrar el programa! Bona sort! El nostre rol ara consisteix a estar present i guiar a qui es perdi si escau, celebrant breument el que ha estat positiu a cada tall i animant al següent grup a continuar així.
Tancament
Celebració i reflexió
- Un cop hem finalitzat amb la gravació, és moment de celebrar i compartir com ha estat l’experiència en l’àmbit individual i grupal. Podem dinamitzar aquesta part com millor s’adeqüi a l’espai, l’ambient o les necessitats del grup. Podem aprofitar per felicitar el grup, no només donar-los l’enhorabona, però també destacant els punts forts del que han fet bé i perquè estava tan bé. És moment que siguin conscients del que són capaços de fer.
- Després podem obrir el torn de paraula per fer una posada en comú i que les persones que vulguin compartir com s’han sentit ho puguin fer. Una altra opció és fer una reflexió prèvia en silenci amb l’ajuda d’una fitxa, escrivint o dibuixant.
Si tenim temps extra podem escoltar fragments del que acabem de gravar en grup i fer petites reflexions al voltant d’això.
PRESENTACIÓ A LA COMUNITAT EDUCATIVA
Un cop enregistrada i editada l’entrevista, us convidem a presentar-la i fer-ne difusió a la comunitat educativa (dies mundials o jornades de celebració pròpies del centre) a través dels vostres recursos (web, ràdio…) i d’altres del territori per compartir el procés.