M1
MÒDUL 1
De-unitats a COM-unitats
Resum sessió

Presentem la campanya “COMunitats: relacions sostenibles a l’escola i al món”. Abans d’introduir els conceptes que treballarem a la campanya, iniciem presentant-nos i establim els acords de convivència. A continuació, fem un joc per identificar els criteris que utilitzem a l’hora de relacionar-nos. Després, introduïm la idea de comunitat, i pensem com serien les nostres comunitats ideals. Per últim, reflexionem i valorem la importància de reconèixer-nos com a éssers interdependents i ecodependents, i la possibilitat de pensar en una vida-en-comú; què és allò que necessitem per viure? i, quines són aquelles persones que ho fan possible?

Idea força

Identificar els criteris de com ens relacionem. Reconeixem que som éssers interdependents i ens necessitem les unes a les altres per viure.

Conceptes clau

Interdependència, ecodependència, vida en comú, comunitat.

Objectius
Dinàmica

PRIMERA PART

1. Presentació del grup
   1a. Dinàmica “Em dic, em sento i ho mostro així” (10’)
   1b. Definició dels acords de convivència (10’)

SEGONA PART

2. Contrastos
    2a. Activitat sobre l’ideal de comunitat (35’)
    2b. OPCIONAL – Models de comunitat (15’)
    2c. Presentació del cartell i de la campanya (15’)
    2d. Qui et proveeix de cures? (20’)

TERCERA PART

3. Tancament
    3a. Agraïments (10’)

Material de l’educadora

Cartell campanya COMunitats, fils de diferents colors i mides (1 x alumne/a), gomets diferents formes i colors, equip de música/altaveu, projector, fulls en blanc DIN-4, colors, cartes konecta (necessitats), 3 fulls DINA3, post-it, paperògraf (x2), cinta adhesiva/celo.

Requisits tècnics

Equip de música.

Desenvolupament deL MÒDUL 1
De-unitats a COM-unitats
1a part

Presentació del grup

En aquesta primera part, ens presentem, coneixem i establim, entre totes, les línies i acords de convivència. 

Paperògraf, rotulador i cinta adhesiva

  1. Presentar-nos.
  2. Consensuar els acords que han de regir l’ambient de treball.
  3. Conscienciar sobre la idea que estem en un espai horitzontal de treball.
  4. Interioritzar els acords que s’hagin acordat.
  5. Treballar el respecte tant en el fons com en la forma.
A

Dinàmica: “Em dic, em sento i ho mostro així”

10'

Exemple: “Hola, em dic Pepi, em sento molt desperta” + gest que ho acompanyi

Exemple: “Hola, et dius Pepi, et sents molt desperta” + imitem el gest

!

Podem acompanyar aquest espai fent preguntes sobre gestos o paraules que s’hagin compartit i li hagin cridat l’atenció.

B

Definició dels acords de convivència

10'
2a part

Contrastos

Aquesta segona part es composa per diverses activitats troncals que ens ajuden a pensar al voltant de l’ideal de comunitat.

Fils, gomets, cartell COMunitats, cartes Konnecta (necessitats).

  1. Reflexionar al voltant de l’ideal de comunitat i el model que nosaltres entenem.
  2. Introduir el concepte d’interculturalitat crítica.
  3. Presentar la campanya COMunitats i explicar les seves fases i mòduls. 
  4. Reconèixer-nos com a éssers interdependents. 
  5. Visibilitzar i reflexionar al voltant de les persones que s’encarreguen de les cures al nostre centre.
A

Activitat sobre l’ideal de comunitat

35'

Per aquesta dinàmica necessitem 2 o 3 persones que tinguin el rol d’observadores i ajudin a dinamitzar. Hauran d’apuntar en un full tot allò que observin durant la dinàmica. 

!

És important que l’alumnat no vegi quina forma i color té el seu fil. Si es dona la consigna de tancar els ulls cal que donem missatges de tranquil·litat perquè totes les participants se sentin còmodes. Podem posar música de fons.

!

L’objectiu és plasmar en les composicions les diferents interaccions i agrupacions que s’han creat a través dels fils.

Normalment, l’alumnat s’agrupa per colors i mides dels gomets, per amistat, etc., la qual cosa haurà implicat comunicació no-verbal i cooperació, i farà que possiblement la persona que no té cap gomet quedi apartada i no s’agrupi. Ara bé, el que seria ideal, però habitualment no succeeix, és que tot el grup classe formi un sol grup. En cas que l’alumnat ja conegui la dinàmica, proposem de realitzar-la igualment i fer la interpretació del que ha passat entre totes les participants.

Podem preguntar a l’alumnat si consideren que formen part d’alguna comunitat, i posem exemples del que podria ser una comunitat: comunitat educativa, comunitat de veïnes, amistats, família, equip de bàsquet…

!

Introduïm la interculturalitat crítica com a model de comunitat que treballem des de la campanya.

QUADRE DE CONEIXEMENTS

Moltes vegades ens apropem a les persones per tenir algun tret en comú (edat, gènere, vestimenta, etc.) com ha estat també el cas dels fils (no s’havia indicat que els grups haguessin de ser del mateix forma o color, o que el requisit per agrupar-se fos tenir un fil). Ara bé, hi ha vegades que allò comú és compartir un espai (l’aula, el barri, el planeta). Per això presentem aquesta campanya sobre construir junts i juntes, des de la diversitat (com podria ser tenir un fil de colors diferents) de cada persona, poden fer COMunitat establint relacions sostenibles.

Així, com en les agrupacions de la dinàmica, a la vida tenim tendència a agrupar-nos amb aquells que tenim una certa igualtat o factors en comú. Amb aquests actes, ja estem creant discriminacions, exclusions i injustícies que acaben trencant la cultura de pau del món. Per exemple: si es fa una agrupació per gènere els nois ocupen la pista de futbol, no queda espai perquè també les nenes (en el seu conjunt) se sentin còmodes ocupant aquell espai. Si es fa una agrupació per edat i només prenen les decisions les persones adultes, els infants o joves no podran donar la seva opinió. I així amb totes les possibles agrupacions per característiques (color de pell, origen, aparença estètica, religió…).

B

OPCIONAL
Models de comunitat

15'
!

Podem ajudar a explicar les definicions dels diferents models de comunitat per tal que s’entenguin les diferències.

!

L’objectiu es que el model escollit sigui el de la interculturalitat crítica.

QUADRE DE CONEIXEMENTS
Monoculturalisme

És una societat molt homogènia, composta d’una cultura o una cultura molt dominant. Es pretén que totes aquelles cultures que no formen part de la cultura dominant, s’incloguin a la dominant. I sinó, quedaran excloses i se les discriminarà.

El monoculturalisme considera que la pròpia cultura s’ha de protegir de les amenaces i perills que pot comportar la interacció amb altres cultures. Dona lloc a discursos polítics, socials i educatius assimilacionistes. Parteix de la premissa que les persones migrades han d’adoptar la cultura de destí, abandonant la pròpia o deixant-la per l’esfera privada. En la seva formulació més extrema, pretén erradicar la diversitat cultural i religiosa a partir de pràctiques racistes, discriminatòries i xenòfobes. Aquest enfocament estava desacreditat com a model d’inclusió, però amb l’augment de l’extrema dreta, torna a estar present a l’esfera pública.

Multiculturalisme

El multiculturalisme se situa en el pluralisme cultural. Des de la postguerra de la Segona Guerra Mundial, i sobretot a partir dels anys 70, es considera que no és legítim destruir o manipular cultures. El multiculturalisme s’organitza a partir de dos principis bàsics: la igualtat de drets, oportunitats i responsabilitats (principi de ciutadania) i el respecte per les diferències culturals (dret a la diferència). Parteix del reconeixement de la diversitat cultural i entén que la renúncia a la cultura d’origen no pot ser una condició per a la participació en la vida de la societat d’acollida.

Posa l’accent en el respecte a la diversitat cultural, però sempre que no posi en perill els fonaments de la cultura dominant. D’aquí es desprèn el concepte de tolerància de l’altre. S’accepta la diversitat cultural, però moltes vegades des de posicionaments exòtics, folklòrics o com a producte del mercat capitalista. Des de la lògica multicultural és suficient la coexistència, no s’estableixen mec nismes per a la barreja i el diàleg intercultural. Aquest model ha generat dinàmiques de segregació cultural i de desigualtats (culturals, però també econòmiques, d’habitatge, educació, salut, participació comunitària, etc.). 

Interculturalitat crítica

Neix com a resposta als diferents models de societat que reprodueixen exclusió i violència. En aquest cas, en comptes d’exagerar la diferència, s’observen les diferències com allò que fa rica la interacció, ja que no hi ha una homogeneïtat. L’objectiu es teixir punts de trobada i unió i generar aliances en la diferència.

Defensa que la diferència cultural és una invenció des d’una mirada eurocèntrica que es creu neutre. El “nord” com la cultura de les cultures, com un lloc neutre. La interculturalitat significa relació equitativa, es suposa un equilibri de poder entre el saber, el ser i el tenir de les diferents cultures. Encara que generalment això no passa i sovint, la interculturalitat és una utopia en les dinàmiques reals de desenvolupament i contacte entre cultures.

C

Presentació del cartell i de la campanya

15'

L’objectiu final és acabar generant una creació artística (el format d’aquesta creació s’escollirà en funció del centre) mostrant els diferents continguts treballats en els diferents mòduls, posant èmfasi en la metodologia dels livinglibraries, amb la finalitat de visibilitzar els diferents sabers i tasques més invisibilitzades que fan possible que l’escola funcioni.

Allò que transmet el títol i la imatge ajuda a fer un apropament a la visió sobre interculturalitat crítica i sostenibilitat econòmica i social. Aquests són els dos eixos d’Educació per a la Justícia Global[1] que es reforçaran amb la campanya COMunitats.

QUADRE DE CONEIXEMENTS
Interculturalisme crític

Per tal de presentar la campanya a l’alumnat, mostrem el cartell amb els diversos elements visuals que trobem:

El títol “COMunitats”

El format en majúscules i minúscules del títol fa el contrast entre “comunitats” i “unitats”. El COM en majúscules també convida a preguntar-nos “Com establim relacions sostenibles a l’escola i al món?”

El títol “relacions sostenibles a l’escola i al món”

Defensem els drets humans en l’entorn proper (l’escola, el barri, la població) i a nivell global (el món, tots els éssers) per tal que no hi hagi discriminacions ni desigualtats per cap raó. Treballem la interculturalitat crítica[2].

La imatge de la campanya

La idea que tot està connectat i quan els elements es relacionen entre sí (persones o altres elements) pot haver adaptació i canvi. La imatge pot transmetre moltes més interpretacions, a continuació es mostren algunes i poden sorgir d’altres:

Colors, textures i formes

La barreja dels colors mostra la relació en la diversitat, els colors conviuen i es barregen.

Les formes geomètriques creades evoquen una sensació de xarxa i interrelació, d’una comunitat més àmplia que inclou comunitats més petites a dins, i totes estan interconnectades d’alguna manera. Al món tots els éssers i comunitats estem connectades d’alguna manera pel fet de viure en un mateix espai-temps-territori (el planeta Terra).

Es juga amb el contrast dels nexes d’unió que seria la comunitat (els espais de trobada) i les parts de les línies que no són nexe que representarien la singularitat i subjectivitat de cadascú.

Les diferents mides de les línies i de les formes geomètriques poden representar la diversitat de persones i maneres de ser, i la diversitat de comunitats que conviuen i existeixen. 

Posició

La distribució de les línies, i la continuïtat en el paper (no es veu el seu límit) convida a pensar en un nombre infinit de possibles comunitats.

La seva forma i col·locació asimètrica evoca moviment, com en les mateixes comunitats existents.

El fet que el dibuix sembla que continuï pot evocar a la reflexió de la descripció del model actual en què hi ha relacions de poder desiguals i discriminatòries entre països, territoris, comunitats i persones (d’un mateix territori, nord-sud global). Allò que es veu a la imatge i ocupa un espai central és allò que té poder, és reconegut i té veu, forma part de l’hegemonia. Per contra, tot allò que no surt a la imatge i que no veiem – però que és possible que hi sigui- ocupa l’espai de l’invisible, i pot relacionar-se amb aquells sabers, territoris, maneres de ser i amb les persones que no són reconegudes per l’hegemonia, que ocupen els marges i són discriminades per diferents motius.

D

Qui et proveeix de cures?

30'

En aquesta dinàmica volem reflexionar sobre la importància de reconèixer-nos com a éssers interdependents i ecodependents per poder sostenir la vida de tots els éssers de forma sostenible, i la possibilitat de pensar en una vida-en-comú, en front a la vida individual regida per la competitivitat, la lògica de mercat (diners) i la diferència.

!

Podem donar algunes idees per a facilitar la dinàmica: necessitem menjar, descansar, rentar-nos, rebre afecte, passar-nos-ho bé, relacionar-nos…)

QUADRE DE CONEIXEMENTS / REFLEXIÓ

Vivim en una societat en què el sistema socioeconòmic predominant és capitalista i patriarcal. Aquest sistema capitalista requereix d’individus en competició, i de sentiments de solitud, incomprensió i enemistat, per tal de sostenir el mercat. Es premia una manera de Ser i Estar en el món, i es discrimina i persegueix tot allò que surt de la norma. Es premia la productivitat, i es menysvalora tot allò que té a veure amb el sosteniment de la vida (les cures que permeten que la vida sigui).

La interdependència és una característica inherent a la humanitat. No som autosuficients malgrat el que el sistema capitalista ens fa creure. No es respecta la vida humana si no es cuida l’entorn natural, que és el que ho possibilita.

Atemptar contra el medi ambient suposa atemptar, al mateix temps, contra l’existència de tota la vida present i futura, és a dir, contra la sostenibilitat de la Vida.

Es fa evident la importància de la comunitat i la vida en comú. L’èmfasi en la interdependència “xoca frontalment amb la lògica neoliberal capitalista hegemònica, que tendeix a fer-nos creure que cada persona és independent, autònoma i pot sostenir-se per si mateixa” (Fem Eco, 2019). La noció de Comunitat prové de Comú-Unitat, i segons la pensadora decolonial[3] Karina Ochoa, la comunitat només es fa possible des del «Nos-altres», ja que és en el diàleg on es fa possible la revelació d’aquests altres, procés en el que ens constituïm comuns[4]. Aquesta és la clau d’un veritable diàleg decolonial.

“Depenem de l’entramat complex, divers i dinàmic de la biosfera per poder sostenir la vida en condicions dignes i satisfer les nostres necessitats materials bàsiques. En definitiva, estem subjectes a la naturalesa, als seus cicles i els seus límits materials, i corporalitzem cadascun dels impactes de la seva destrucció, contaminació i extralimitació.” 

3a part

Tancament

En aquesta tercera part fem el tancament, l’avaluació i revisió del mòdul, i agraïm la participació de totes.

A

Agraïments

10'

Per tancar la sessió, ens posem en cercle i cadascú agraeix a algú alguna cosa que l’ajuda a cobrir les seves necessitats.

DIARI D’APRENENTATGE

És una eina que podem utilitzar per fer un seguiment de les reflexions i aprenentatges que es van fent durant les diferents sessions. Al final de cada sessió es recull alguna reflexió o es proposa alguna pregunta que tingui relació amb el que s’ha fet durant aquella sessió.

El format del diari és lliure, tot i això, proposem utilitzar un full din A3 i doblegar-lo de tal manera que quedin 8 rectangles diferenciats. A cada sessió s’omplirà un dels rectangles. Els espais en blanc es podran omplir lliurement.

Pregunta pel diari d’aprenentatge:

  • Quin és el meu ideal de COMunitat?
  • Què necessito per viure?
  • Qui ho fa possible?

[1] Podeu trobar els 6 eixos temàtics de l’EpJG a: https://www.lafede.cat/ca/educacio-per-a-la-justicia-global/

[2] El concepte d’interculturalitat crítica s’introdueix en aquest mòdul i s’anirà treballant al llarg de la campanya.

[3] La de(s)colonialitat és una aposta polític-epistèmica per superar l’entramat de sistemes de dominació que envolta i travessa nostres cossos i pràctiques.

[4] Ochoa, K. Monòlegs interculturals o diàlegs descolonials?. Revista d’humanitats Tabula Rasa, n. 38, pp. 213-226, 2021