Resum sessió
En aquest mòdul fem servir diverses tècniques del Teatre de les Oprimides per vivenciar, en primer lloc, com són les relacions interpersonals i, posteriorment, com són les relacions dins del centre educatiu, passant també dels vincles més visibles als més invisibles, i per aquells que promouen les cures. Comencem fent el joc de contraris per treballar la coordinació i l’escolta amb la desmecanització del cos. Utilitzem les cordes per investigar, metafòricament, amb els diferents tipus de relacions que existeixen. Finalment, a través del teatre imatge representem diferents tipus de relacions que existeixen en el marc del centre educatiu.
Idea força
El Teatre de les Oprimides ens ajuda a conèixer i transformar les relacions dins del centre.
Conceptes clau
Escolta, reconeixement mutu, identificació dels desequilibris a les relacions de poder. Interdependència, vida en comú, comunitat
Objectius
- Identificar els diferents vincles que conformen la comunitat educativa, aquells que son més visibles i aquells que queden invisibilitats, posant en valor les tasques reproductives dins de l’escola.
Dinàmica
PRIMERA PART
1. Introducció
1a. Presentació de la sessió (5’)
1b. Joc de sintonia, ritme comú per presentar-se (15’)
SEGONA PART
2. Contrastos
2a. Joc de contraris (15’)
2b. Dinàmica de parelles amb 1 i 2 cordes (35’)
2c. Màquines/Teatre Imatge (35’)
TERCERA PART
3. Tancament
3a. Reflexions finals (15’)
Material de l’educadora
Cordes d’un metre per cada participant.
Requisits tècnics
Equip de so per la dinàmica de les cordes.
El Teatre de les Oprimides és una metodologia que transcendeix la paraula i proposa utilitzar el cos com a eina de transformació i presa de consciència. Aquesta eina va ser sistematitzada pel dramaturg brasiler Augusto Boal i conjuga les seves bases en l’Educació Popular, desenvolupant a través de jocs i exercicis teatrals una eina per a processos col·lectius d’empoderament i transformació social. L’art com a eina pedagògica ofereix a les persones la possibilitat d’analitzar el seu passat, el seu context present per a inventar un futur possible. El Teatre de les Oprimides ens ajuda a aprendre a viure en societat; és un assaig per transformar la realitat.
Introducció
En aquesta primera part reprenem el que hem estat treballant fins ara i comencem amb una dinàmica introductòria de moviments i ritmes per la preparació de l’escolta activa i el cos.
Presentació de la sessió
- Introduïm com treballarem durant la sessió, així com la metodologia, les facilitadores i acords.
Joc de sintonia, ritme comú per presentar-se
- En rotllana, expliquem que comencem pel més bàsic de les relacions que té a veure amb l’escolta i el respecte. Doncs per això el que fem és trobar un ritme comú del grup i ho fem colpejant el pit (simulant el batec del cor), és important no dir res, només gesticular, que amb la pràctica es comprengui que ja no estem comunicant amb paraules, sinó que només cal escoltar.
- Una vegada establert el ritme, afegim les mans, colpegem amb dos dits seguint el mateix ritme i doble so. Si el grup respon bé, podem continuar amb els peus. Una vegada que el ritme és comú, reemplacem les mans pel nom de cadascú.
Depenent del grup, podem jugar a girar a la dreta, esquerra, davant o darrere, o treure peus, mans a cor i jugar amb els silencis/el vuit.
Contrastos
En aquesta segona part realitzarem diferents activitats i dinàmiques que tracten els vincles sostenibles i els vincles invisibles a través de l’espai, el moviment, els sons…
Joc de contraris
Apropiació de l’espai, equilibris de grup. Coordinació (desmecanització del cos i l’escolta)
- El grup camina per l’espai evitant fer-ho en cercle, buscant una caminada individual, atenta i activa. S’instaura primer intentar ocupar tots els vuit per equilibrar l’espai, diem stop! Per comprovar si s’ha equilibrat un parell de vegades. Després, expliquem que a partir d’ara farem el contrari, quan digui Stop! significarà caminar i quan diguem Camino! significarà que ens parem. Així es pot afegir dreta-esquerra; dalt-baix; etc.
Dinàmica de parelles amb 1 i 2 cordes
- PART 1
Identifiquem diversos tipus de relacions a partir d’exemples amb les cordes.
- Fem i donem 1 corda per parella, l’objectiu és mantenir-la estirada sense tensar i sense deixar-la fluixa (relacions sanes) mentre es mouen per l’espai amb la música.
- PART 2
Posada en comú del viscut.
- Si són molts, dividim el grup en 2 més petits, per fer una petita rotllana de col·lectivització sobre el que han viscut fent l’exercici. Identifiquem vincles fluixos, en tensió o sans, buscant exemples en els seus entorns d’aquest tipus de relacions. Convidem a observar com canvien les relacions, i fem explícit el caràcter dinàmic de les identitats i, per tant, dels vincles que establim. La idea és poder parlar específicament sobre la manera en què es manifesten els diferents tipus de relació dins de l’escola.
- Classifiquem els diferents possibles vincles que hi ha dins del centre en tres tipus de relacions [fluixes/desinterès/descuidades, equilibrades/sanes, tenses/tòxiques].
D’aquesta manera, incentivem generar un debat sobre les temàtiques que surten (interaccions, confiança, espais segurs, rols o persones intervinents en la comunitat educativa).
Màquines/Teatre Imatge
- Explicació de com es crea. Una acció o actitud influeix en la dels altres, etc.
- Fer construccions col·lectives, en màquines o en quadres d’imatges que representin les relacions. Per exemple, entre alumnat; alumnat-professorat; alumnat-monitores de menjador; professorat-treballadores de la neteja…
- Definim entre totes com creiem que funciona una màquina, destacant elements claus: engranatge, interdependència, complementarietat... Una màquina és una composició en moviment i so repetitiu (com si fos un gif).
- Posem un exemple genèric i fàcil com “la màquina de l’alegria”, una persona fa una proposta amb moviment i so repetitiu i qui vulgui complementar s’afegeix, després una altra persona, i una altra i així successivament fins a muntar la màquina.
És important que quedi part del grup com a observador, per interpretar i comentar el que ha sorgit.
- Un cop hem entès com es construeix la màquina, preguntem: com seria la màquina de la relació entre alumnat?, després altres i així amb totes. On veiem que hi ha més debat, discrepàncies o consens, podem activar amb improvisació per descobrir dinàmiques/rols més quotidians.
També podem provar reemplaçaments de les parts si es veu necessari afegir o treure alguns elements. Així mateix, es pot canviar el so inicial per paraules (1 per persona) per aterrar una mica més la situació, etc.
En cas que la proposta de màquines resulti difícil de generar, podem utilitzar les imatges, si algú té una proposta de com es reflecteixen els vincles que comentem, podem modelar els cossos de la resta de companyes, fins a crear el quadre i després activar amb 1 moviment i so, i continuar les variants anteriors. L’important és reflectir els vincles amb els rols que no s’identificaven ràpidament.
Tancament
En aquesta tercera part fem el tancament del mòdul posant en comú el que hem après i acabem amb una dinàmica final d’entrellaçar mans.
Reflexions finals
- Tornem al grup sencer per compartir les reflexions i recollir allò significatiu per les següents sessions.
- Compartim amb el grup el que ha sorgit, les reflexions i conceptes que més han cridat l’atenció per construir vincles sostenibles.
Dinàmica de mans entrellaçades
Diem una paraula/concepte que sembli clau per construir vincles sostenibles (equilibrats i sans). Després que tothom ho ha dit, fem la dinàmica de les mans entrellaçades. Sempre en moviment li donem una mà a algú i li diem el concepte, sense deixar anar la mà, li donem l’altra mà a una altra persona i així totes a la vegada. No podem deixar anar una mà si no tens a algú a l’altra mà, és a dir, l’objectiu de la dinàmica és que cap persona es quedi sola.
Pregunta pel diari d’aprenentatge:
Com m’imagino les relacions sostenibles a l’escola? (3 característiques mínim)